Moodleant

Jo hi he donat classe a l'IES Lluís Vives. Estic orgullós!

2012-02-17T02:13:00.000+01:00

Sí! Jo estic orgullós de poques coses.

Estic orgullós que sentir-me orgullós dels meus orígens i no ser un fill de puta.

Estic orgullós de no haver seguit ideologies despersonalitzadores i justificadores de comportaments parasitaris. Quan la normalitat era ser conformista amb elles jo vaig elegir el dubte i la raó basada en el contrast de les fonts d'informació i la pràctica argumentativa.

Estic orgullós de tenir un pare que em va ensenyar amb la seua pràctica més que no pas amb els seus arguments què és ser una persona digna de saber què vol dir “responsabilitat”. I a patir per això quan calga, i a no enfonsar-se per això perquè saps que qui no en té aquestos sentiments no és ningú.

Estic orgullós de no haver cregut en la bogeria col·lectiva que es va apoderar de les ments del poble valencià fa uns anys i que ha posat València en el mapa dels països corruptes i inviables en economia productiva, endeutats en un cercle viciós i infernal de qualificació per sota de deficient.

Estic orgullós de no haver-me deixat anar en la follia consumista fins a l'esclat de la crisi present i haver tingut sempre clar que la seua fi era la mateixa que el seu afany en viure el present en el futur. El no res.

Estic orgullós de no haver viscut per damunt de les meues possibilitats. De haver esperat dotze anys a canviar de cotxe. De no haver comprat més que un habitatge. De no tenir més deutes que els normals per sobreviure i no viure a costa del patiment d'uns altres.

Estic orgullós de poder servir a alguns que m'ho demanen en allò que els fa falta.

Estic orgullós de no haver votat l'any passat a cap partit copartíceps de l'actual desgavell opac i insostenible i que ens amenaça amb l'inevitabilitat d'un Capitalisme Universal amb Valors Asiàtics.

Estic orgullós de no ser espanyol i de no sentir-me desgraciat per ser-ho.

Estic orgullós de sentir la pertinença a la mateixa espècie animal i la mateixa ètnia que Lluís Vives, valencià.

Estic orgullós de la meua ànsia de saber i no conformar-me amb el que sé i que compartisc amb aquell i altres companys encara vius. Estic igualment orgullós d'haver compartit amb ells de vegades la lectura dels textos d'aquelles persones mortes però amb les idees més vives que mai en les nostres neurones i mirades còmplices.

Estic orgullós haver ajudat a aclarir els dubtes d'algun@ alumn@ errat o errada. Estic tan orgullós com per a suportar els continus fracassos en aquest sentit amb molts altres que no troben ara per ara les respostes a les seues preguntes.

Estic orgullós d'animar a aclarir les preguntes abans que donar les respostes als problemes que es plantegen o em plantege jo.

Estic orgullós de saber que la falta de responsables implica l'assumpció de la responsabilitat col·lectiva. I, per tant, que aquesta és la coartada perfecta per al criminal.

Estic orgullós per haver posat el meu humil gra d'arena mullada en aquesta terra eixuta i erma per reconstruir un paisatge tolerable als sentits i a la raó.

Estic orgullós d'haver donat classe en l'IES Lluís Vives. Estic orgullós d'haver compartit el meu horari amb companys de faena excel·lents i millors companys encara per a la lluita contra la injustícia.

Estic orgullós d'haver donat classe allí a alumnes que hui són el futur del meu país i no haver contribuït al seu fracàs amb els entrebancs i colzades traïdores de la indiferència i el menyspreu dels que no són més que insectes voladors i / o reptadors de les venerables columnes del seu claustre o les escales centenàries que pugen cap a voltes de cels barrocs impossibles de restaurar.

Estic orgullós de la tasca feta pels companys que eren abans que jo i que són ara allí després de la meua breu estada. Aquesta tasca que es mostra en el coratge i la coherència de les accions reivindicatives pacífiques i dignes en un territori de corrupció i vassallatge incondicional.

Estic orgullós de l'herència que les pàgines escrites per Joan Lluís Vives al segle XVI justifiquen la raó i la fermesa de la joia dels joves deixebles front a la burla i l'escarni com a instrument corromput de la classe dominant per si mateixa i no per una altra raó més digna d'aquest nom.

Estic orgullós d'haver col·laborat i de col·laborar-hi en la mesura de les meues possibilitats a fer d'aquest món i d'aquesta terra concreta un entorn més humà i menys deshumanitzat.

Estic orgullós de no ser un tertulià a sou d'algú o alguna cosa indigna. Estic orgullós de no dependre del que hi diuen allà per sentir-me millor. Per què sé que el meu discurs és millor i el seu és un rosari de fal·làcies.

Estic orgullós de què aquesta ciutat haja reunit ahir a milers de joves que són el futur d'ella per denunciar la vergonya que els commou i que no els atura a empassar-s'ho tot amb il·lusions il·luses, i que la meua filla hi haja estat també.

Estic orgullós que hagen plantat cara el sistema i que l'hagen fet caure la seua careta pseudohumana. Encara que han patit i patiran el dolor físic. Sé per experiència que el plaer espiritual cura tota ferida i endreça tots els trencaments d'ossos.

Estic orgullós de la societat que encara existeix per defensar aquests xiquets i xiquetes valentes, encara que no li donen més ressò que 4 minuts de noticiari televisiu en el millor dels casos.

Estic orgullós de què els companys no hi hagen acabat amb la seua por amb la inacció i que hi pensen en el futur amb l'esforç com a senyal de combat.

Estic orgullós de què aquell Institut d'Ensenyament Secundari siga el Primer Institut en marcar el camí cap a la victòria de la societat front a la dictadura dels financers saquejadors de poblacions i territoris.

Hui faré protesta de la vida i taparé la boca a la mort. Ningú em podrà enfonsar per això. Aquest és el meu orgull.

Rafeef Ziadah - "Nosotros enseñamos vida, señor"

2012-01-07T16:56:00.001+01:00

Si alguna volta algú ha pensat que la poesia no servia per a res que escolte, llisca, reflexione després de vore això!!!

Salutacions i els millors desitjos per al 2012!!!

DEDICADO A TODAS LAS PROFESORAS Y PROFESORES DE LA EDUCACIÓN PÚBLICA.

2011-12-23T21:30:00.001+01:00

Notícies relacionades amb les Protestes en 2011 - > Stack Shared from Delicious...

2011-12-18T21:44:00.003+01:00

ximoberna has shared a Delicious stack with you. A stack is a collection of links and comments around a theme.


	"Llista de les notícies relacionades amb les protestes arreu del món contra els intents de enfonsar els pobles en la misèria amb l'excusa de la crisi de 2008..."

OWS
22 links stacked by ximoberna | 2 views

Ens demanen comprensió, concreció, serenitat???

2011-08-24T11:19:00.000+02:00

Després d'un estiu més remogut del que és habitual tornem a sentir els vells crits dels defensors de l'stablishment... Comprensió: cap a les mesures en marxa i per vindre... Concreció; tanmateix de les alternatives a un discurs monocord i avorrit, a més d'inútil per a solucionar res del que es pretén com a remei.. Serenitat, per últim, no per analitzar avantatges i desavantatges de les dites mesures, sinó per a poder empassar-se-les sense líquid i aviat!!!

I mira que no falten idees alternatives, fins i tot des de dins del sistema que ja es veu una Revolució Global en marxa:

1.- Els capitalistes demanant contribuir amb els seus impostos al suport d'un sistema desgavellat.

2.- Alguns d'ells proposant alternatives per corregir la desocupació, que, per descomptat, implicaria l'augment de la Despesa Pública...

Res tu! A la que diuen els amos d'Europa, Reforma parcial de la Constitució de 1978 sense referendum!

Estan volent anticipant-se a una Revolució política i social que acabe amb l'Estat actual???

Continueu en la sintonia!!!

Creant l'Escola que volem! Creant el Món que volem!

2011-06-22T14:09:00.000+02:00

No recorde qui va dir primer que l'Escola és l'Assaig General de la vida política posterior. Importa poc recordar-ho ara més que no comprendre la profunditat d'aquesta afirmació.
L'escola fins ara ha estat espill de la societat que l'ha creada, moltes voltes d'una manera desordenada, però, amb els seus problemes, s'ha revelat com a eina imprescindible per a la conformació del capital humà necessari per a la construcció social. Lloc de socialització bàsica, crea els lligams imprescindibles en el procés de formació de la personalitat, igualment crea els sistemes d'aprenentatge bàsics des de la prova/error fins a la memorització més o menys organitzada dels continguts, a més de fer possible l'assumpció dels rols que, després, seran els definitius en la vida civil. Cap societat pot defugir la necessitat d'inversió en aquest aspecte, salvat fins i tot pel mateix Adam Smith en la seua obra "La Riquesa de les Nacions" de la crema de l'Estat Caritatiu (que no del Benestar) heretat de l'Edat Mitjana.

Ara bé, la crisi global del Sistema Capitalista ens obliga a replantejar el futur del model d'Escola que va implantar fa ara uns 200 anys a la llum de les conclusions a què arribem des de la crítica que aquest model ha rebut al segle passat i de les potencialitats que s'albiren en l'aplicació de les reformes metodològiques, tecnològiques i didàctiques en els últims anys, després de les heroiques lluites per implantar models alternatius al dominant en la Història del nostre país.

Ara, en mig de l'ofensiva més forta contra l'Escola Pública des del Franquisme, amb el fracàs més absolut del model massificat, competitiu i autoritari que s'exemplifica en la taxa de fracàs escolar més alta del món civilitzat equiparable, amb el replantejament dels models arcaitzants sexistes i autoritaris com a ridícula solució a la pèrdua de valors que la mateixa classe dominant ha provocat des de la seua posició de predomini, amb l'excusa de l'assoliment de competències bàsiques com a motor de la fragmentació social en favor de la cada volta més segregada i exclusiva classe dominant via l'aprofundiment del gap tecnològic (amb les implantacions de les TIC sense donar el accés a la societat al coneixement que l'empodere amb el seu ús) i la marginació social per l'embrollament conscient de l'ensenyament de la llengua per a evitar l'accès de les classes populars a l'articulació del discurs alternatiu i alliberador (amb la implantació de les línies multilingües que emmascaren la caquèxia del model pseudeestructuralista neoescolàstic que ha fet inviable l'accés a les eines més bàsiques del discurs a les noves generacions en un moment històric clau com el nostre); ara, amb el descrèdit més clarament expressat que mai amb la incapacitat del sistema per a donar una altra alternativa que la reculada cap la situació inicial del procés històric del capitalisme travestida de solució (el Reset Anyway del Windows irònicament elevat a la categoria de Veritat Suprema i Signe dels Temps), i amb el paroxisme en la defensa d'allò indefensable com a norma en la popularització de la banalitat que es troba en les múltiples tertúlies, tant de la premsa del cor com de la premsa suposadament seriosa i realment dominada per poders econòmics que laminen qualsevol intent de conformació d'un discurs alternatiu amb la desqualificació irracional com a únic argument; ara, i no abans, ens ha tocat viure i hem de plantejar-nos el futur de la nostra societat, per tant de les/dels nostres filles i fills, i, per tant, de la Nostra Escola.

Com que aquest vol ser un lloc de propostes i no solament de reflexions passe a proposar línies d'acció mai incompatibles amb altres que s'han plantejat i que ara queden per vore quines seran les que tindran més èxit en l'objectiu de resistir l'ofensiva al·ludida abans, però que, en aquest cas, suposen el disseny previ d'una nova manera d'organitzar la societat fora de les que fins ara han servit per aconseguir els avenços que els drets socials i l'Estat del Benestar han suposat i que ara són més que res incapaces de fer front a soles a l'ofensiva del capitalisme neomanchesterià. Torne a dir, línies d'acció no incompatibles, de la mateixa manera que la lluita del moviment obrer tradicionalment ha estat compatible amb la pervivència de modes d'organització social i procediments de socialització preexistents com el cristianisme social en moltes ocasions, i no per això es varen assolir igualment els objectius mínims que es plantejaven des de les organitzacions obreres.

Ara, canviant el que hi haja que modificar en la fórmula concreta d'organització, no podem deixar de vore com a compatibles les diferents vies d'acció i socialització del moviment obrer i l'esquerra, com els sindicats, les associacions de veïns o les associacions de productors i/o consumidors, amb les noves formes organitzatives horitzontals i distribuïdes del moviment 15-m, així com l'ús massiu de les xarxes socials i la seua compatibilitat amb les assemblees i accions pacífiques i assertives que conformen el teixit actual d'aquestes xarxes socials que han demostrat la seua capacitat d'acció i repercussió el present any 2011.

Però quan se'm demane què té que vore tot això amb l'Escola del Segle XXI hem de posar-nos a parlar sobre els nous objectius i la metodologia per al seu assoliment futur.

-> 1) L'Escola ha de ser una estructura horitzontal i democràtica. El que vol dir que no podem reproduir els models socials verticals i/o piramidals fracassats, ni l'autoritarisme desacreditat per la ineficàcia amb la corrupció en tot el món. Si la solució per a la política del nostre temps és el Govern Obert, amb la Transparència com a punt clau que permet la cohesió de la Societat Civil, ara i aquí, les Noves Escoles seran aquelles en les quals la Participació Efectiva de totes les parts de la Comunitat Educativa es farà possible amb la creació d'estructures horitzontals i obertes en les quals l'Assoliment dels Objectius siguen les úniques bases sobre les quals s'edifique el Nou Organigrama. Si algú em diu que això és sedició li replicarem que no és ni serà aquesta la primera volta que les Comunitats Educatives han anat per davant en la història política de la Humanitat amb les seues formes d'autoorganització i autogestió en contextos històrics encara més difícils que els actuals. Per a concretar -> Els alumnes i els progenitors han de participar, no solament en el procés d'aprenentatge, sinó en el procés gestor de les Comunitats Educatives, aportant i criticant els procediments emprats però sempre amb la idea clarament compartida per tots els agents educatius de la Comunitat de l'Assoliment dels Objectius Mínims i el planejament del que serien els Objectius Màxims de millora. S'ha d'acabar, per tant, amb el Dèficit Democràtic també en la Nova Escola. La reivindicació que vertebra el nou moviment del 15-m ha de ser també la reivindicació bàsica de la nova revolució escolar.

-> 2) Els Objectius de la Nova Escola han de ser replantejats a la llum de les exigències d'Assoliment de les Competències Bàsiques per a tota la Comunitat Educativa, el que significa que TOTA la Comunitat Educativa s'haurà d'implicar en l'assoliment d'aquestes competències bàsiques i, per tant, el rol de docent/discent haurà de variar en funció de l'assoliment efectiu d'aquestos nivells independentment del nivell de qualificació previ del qual es partisca en el moment inicial a l'entrada en la Comunitat Educativa. El rètol de l'Antiga Acadèmia de: "Que ací no entre qui no sàpiga Geometria!" s'ha de canviar al de "Ací s'aprèn de tot i es comparteix tot el saber que siga útil als nostres objectius". Certament això té relació amb l'aprenentatge de les TIC i les seues aplicacions didàctiques, però també amb les noves metodologies que potencien el treball col·laboratiu i no competitiu i que es basen en comportaments assertius i no desqualificadors ni desmotivadors per part de cap dels agents de la Comunitat Educativa. Els tallers d'aprenentatge hauran d'alternar-se amb les classes d'ensenyament reglat, i la participació ha d'estar oberta, per definició, a tots els membres de dita la Comunitat.

Per tant, les noves formes de lluita han d'estar en primer lloc en la planificació de la nova estructura de la Comunitat Educativa.

Emulant la capacitat de mobilització i generació de repercussió mediàtica del moviment 15-m, l'única opció de resistència de l'Escola Pública com a estructura vertebradora de la Nova Societat Igualitària i Col·laborativa en un context sostenible econòmicament parlant i cohesionat des del punt de vista social es basa en la conformació de Comunitats Educatives cohesionades al voltant de l'assoliment d'objectius comuns, organitzades amb la participació de tots els agents de la Comunitat (el nombre d'individus no ha de ser un impediment si el consens majoritari és aconseguit), i amb l'ús massiu de la difusió dels esdeveniments i fites assolides per l'acció d'aquestes noves Comunitats amb els nous mitjans que les noves Tecnologies de la Comunicació i la Informació ens proporcionen junt amb l'ús de les tecnologies tradicionals, premsa escrita, p.ex.

Per tant, com hem de plantejar-nos el proper curs 2011-12?

Hem d'esperar el pitjor de l'administració educativa sempre. La seua col·laboració serà puntual i episòdica però el seu objectiu no ha de ser emmascarat per una legitimació política que es troba fora de la Realitat de les Comunitats Educatives. Aquestes han d'aprendre a funcionar sense dependre de la capacitat de finançament cada volta més reduïda i buscar formes alternatives de finançament com els espectacles i esdeveniments que mostren, al mateix temps, les capacitats dels centres educatius de crear valor social i material amb l'ensenyament dels continguts, tecnologies i procediments metodològics de l'Ensenyament General i Específic de cada centre educatiu. Les Fires, Maratons Benèfiques i/o Exposicions i Mostres de les produccions fetes en i/o al voltant de la Comunitat Educativa s'hauran de convertir en mitjans de finançament d'aquesta, alhora que dóna una eixida a molt de capital humà balafiat per la Crisi Sistèmica.

No hem d'esperar el professorat cap suport en la implementació de les TIC o en la formació en les noves formes metodològiques. Hem de posar-nos en marxa pel nostre compte, usant les múltiples comunitats que estan ploriferant en les xarxes socials, i en Internet en general, i que ens ofereixen un amplíssim ventalls de recursos i materials. Hem d'imitar el seu funcionament virtual i desvirtualitzat en tallers concrets en els centres educatius.., tallers oberts a tota la comunitat educativa, perquè la generalització en l'ús de les TIC empodera la mateixa Comunitat Educativa per a prosseguir la seua tasca al llarg de la vida dels membres individuals de la Comunitat i, al mateix temps, permet la difusió i l'expansió per emulació dels exemples inicials per tot el territori, i, per últim, posen l'acció educativa de la Comunitat en el centre del discurs reivindicatiu i de protesta de la mateixa front a la passivitat, quan no hostilitat, de l'administració educativa.

Iniciem, igualment, en la mesura de les nostres possibilitats, una Reforma dels Objectius Generals dels Projectes Educatius dels centres, al mateix temps que un replantejament del funcionament didàctic dels mateixos en el sentit de permetre la participació de tots els agents educatius. El centres que s'impliquen en la Renovació no solament Pedagògica sinó Global de les Comunitats Educatives han de ser conscients que l'èxit de les mobilitzacions dependrà de la implicació de les/els Mares/Pares, enquadrats o no en les AMPAs, al temps que els estudiants, que sempre voran amb simpatia un canvi metodològic en el qual es demane la seua capacitació per a poder defensar-se, en un món cada volta més hostil i competitiu, amb les eines del treball col·laboratiu, els Entorns Personals d'Aprenentatge i les Xarxes d'Aprenentatge que sorgiran i s'interconnectaran a partir d'ara.

I sempre que s'assolisca algun avenç, des del plante inicial de cada Comunitat, i la menor acció reivindicativa que això suposarà, fins als esdeveniments més massius que es puguen arribar a fer, que les Xarxes Socials potencien globalment el ressò local de cada una d'elles. Els mass media que l'administració educativa pretén donar com a únic mitjà de manifestar descontentament, al temps que els subvenciona vergonyosament com podem comprovar tots els dies feiners en els nostres centres, no podran defugir la repercussió cada volta més ampla de l'Alternativa a un model educatiu caduc i ineficaç que ha estat dissenyat per a perpetuar la prevalença de la classe dominant i que s'ha de transformar en el fonament de la Nova Societat Igualitària i Col·laborativa que solucionarà el desgavell insostenible en el què ens han ficat polítiques econòmiques i ara educatives fracassades.

#SpanishRevolution - La Lluita continua malgrat les prediccions.

2011-06-03T10:15:00.005+02:00

Després de les mobilitzacions posteriors a les manifestacions del passat 15 de maig, no hem de deixar de coincidir que molts dels plantejaments que feia ara fa vora un any s'han acomplert.

Primer: el Descrèdit del sistema polític vigent en Espanya i en el món occidental, incapaç donar esperances de participació a la ciutadania en un món cada volta més desigual i on les resistències al canvi per part del propi sistema cada volta són més violentes i irracionals. L'ús del control de la població amb l'excusa de la lluita contra el terrorisme o la “pirateria” es fa cada volta més insuportable, especialment per a les noves generacions en el cas espanyol, que no han vist la diferència entre un control totalitari dels mitjans tradicionals i l'actual situació d'aparença de llibertats individuals i col·lectives.
La mostra més evident d'aquest Descrèdit esdevé el Moviment 15 de maig (15m) amb les seues assemblees recollint les opinions, inquietuds i propostes moltes d'elles tan assenyades com per fer avergonyir les organitzacions polítiques i sindicals establertes. Certament el hashtag, l'etiqueta, #spanishrevolution ultrapassa les fronteres i esdevé un símbol, no tan sols de la indignació dels pobles explotats fins a límits impensables a l'època del capitalisme manchesterià, sinó com a expressió del nou model d'organització social que deslegitima les tradicionals.

Segon: el Descrèdit del model de producció econòmic depredador dels recursos naturals, basat en un procés insostenible d'explotació dels mateixos i de la població mundial, provoca la paràlisi en el plantejament d'alternatives per a poder enfrontar-se a la seua fallida global, tant en els aspectes mediambentals (amb la incapacitat per a establir si més no uns criteris comuns d'actuació i no ja per concretar una agenda d'actuacions), com en la inexistència de governança econòmica. Les mostres més evidents són les cimeres sobre el clima i les inoperants cimeres del G8 i/o del G20.

Tercer: El Descrèdit de la preeminència econòmica capitalista occidental. Amplificat per la competència de models alternatius en contextos expansius com ara la Xina, ben és cert que aquestos tampoc estan resolent el problema de la crisi de l'economia del petroli, però l'evidència de les millores en el nivell de vida de la societat xinesa amaga qualsevol dissidència política i/o ètnica. Aquí la mostra més evident és la consolidació de la via brasilera al capitalisme social, que dóna encara més arguments en un context llatinoamericà als partidaris d'abandonar les velles receptes neoliberals, inversemblants de tant de retocades, com ara en la consolidació dels serveis públics de sanitat i educació, en plena crisi en la potència colonitzadora i en plena expansió en aquests països, decidits a recuperar els estàndards de vida europeus i cohesionar les seues societats com a pas previ per a demanar sacrificis en l'abandonament de les economies rurals tradicionals.. Amb un somriure vam llegir la notícia l'altre dia de l'augment de l'emigració cap a LlatinoAmèrica que pronosticàvem aleshores..

Quart: El Descrèdit de l'ordre social que en aquesta crisi econòmica ha demostrat la seua inoperància i que sarcàsticament ens promet tornar a repetir els errors que ens varen dur a la situació actual, al mateix temps que busca, com a solució al fracàs de la cohesió social, l'enfrontament amb els immigrants com a vàlvula d'eixida de les tensions, encara que això justifique els plantejaments que fan apologia de l'odi. La mostra més evident és el fracàs de l'extensió del model urbanístic segregador de la gentrificació a tot el territori amb les urbanitzacions fantasmes amb camps de golf espectrals assecant-se al sol mediterrani, estampa tan significativa com les “palmeres” i les illes de sorra artificial a Abu-Dahbi.. La seua contribució fonamental a la gestació de la crisi actual és un correlat de l'extensió d'alternatives polítiques sense futur com el nou feixisme europeu (com ara el nord-americà i prèviament el japonès), estigmatitzat amb els seus discursos fent apologia de l'odi al mateix temps que els empresaris demanen ma d'obra (qualificada i sense) com a base fonamental per al creixement econòmic i la preeminència tecnològica en els USA.

Però ara, en les presents circumstàncies, haurem d'afegir a aquestes evidències una d'altra positiva. L'evidència de la visibilitat i la viabilitat del nou món.

Davant de les crítiques fàcils sobre les contradiccions i o les mancances dels de protesta social que s'estenen arreu del món aquest any 2011, la simple observació dels fenòmens ens mostra: 1) la significativa novetat que representa front a les formes de lluita que havien predominat fins ara (partits polítics d'avantguarda, sindicats de treballadors, campanyes orquestrades pels mass media..); 2) la visibilitat del moviment contraposada a la opacitat dels règims que combat, però també front a tots els intents d'amagar tant el sentiment de malestar com la protesta social concreta i 3) la metodologia del moviment, basat en la interconnexió de les lluites en els nivells global i local, tant a nivell virtual (internet, xarxes socials, ús massiu del socialnetworking..) com desvirtualitzat a tothora en places, comissions, assemblees, etc. Aquesta novetat, prové directament de l'experiència de desenvolupament del software lliure, amb el treball col·laboratiu demostrant des de fa més de 20 anys la viabilitat i la necessitat d'implementar noves formes d'organització del treball amb estructures horitzontals i processos distribuïts lluny de les tradicionals formes de la producció en massa amb l'organització “científica” del mateix dins d'estructures piramidals i autoritàries. La teorització de la intel·ligència col·lectiva i del sharisme tant de moda, no posen sinó l'accent en el nou marc de relacions socials i, especialment, laborals que van a conformar les alternatives al model caduc de producció capitalista insostenible amb les seues estructures socials i econòmiques piramidals desprestigiades fins a l'avorriment.

Fruit d'un moment històric concret, el Moviment del 15m en Espanya, com ara el moviment que es va consolidar al voltant de la plaça Tahrir a Egipte, són tots ells manifestacions del canvi d'era, que no serà la tornada al neoliberalisme ni la avantsala d'un nou sistema autoritari aparentment social, sinó un nou context sorgit de les contradiccions del sistema capitalista i de les anteriorment enumerades alternatives. El neoliberalisme no fa més que entrar en contradicció amb els seus postulats inicials a tothora sense demostrar mai ser una alternativa viable tant per a la cohesió social com per al progrés sostenible. Els sistemes autoritaris encara vigents, tant els postcomunistes a la Xina i Vietnam com els islamistes autocràtics es sustenten en funció de la més descarnada marginació de la població treballadora immigrant i/o de minories ètniques i religioses, suposant aquesta marginació, no l'avantsala del progrés sinó de l'enfrontament social més sagnant. Tot és qüestió de temps i de l'augment de les contradiccions socials, econòmiques i/o mediambientals. Les alternatives són la tomba del món existent.

Tanmateix, la desconfiança cap als nous mètodes de lluita deriven de les inèrcies ideològiques i sociològiques que, certament, no s'acabaran en poc de temps i costarà quitar-les. Però el futur és al present quan aquest demostra, a cada passa ferma que fa, la consolidació de la nova via.

Les propostes d'extensió del moviment cap als barris, centres de treball, però també cap a noves formes de protesta aparentment individual, com la retirada dels diners de les entitats financeres especulatives i el seu ingrés en comptes corrents de la banca ètica ja proposats també fa un any i ara reforçats en els debats de les places a Espanya no fa més que demandar la creació de noves estructures de socialització, d'organització social, laboral, política i, per últim, el plantejament d'una Nova Societat bassada en els nous consensos que es van fent conforme es van estenent les accions (happenings, manifestacions, ocupacions, difusió per les xarxes socials, etc.) i les organitzacions (acampades, assemblees, comissions, subcomissions, etc.)

La por a no trobar un discurs articulat senzillament és filla del simplisme dels discursos polítics i culturals del segle passat que ens han dut a la situació d'atzucac global a la Humanitat. El nou moviment crea el seu discurs sobre l'etern mètode de la prova i l'errada aplicat a una nova sensibilitat social comunitarista i no sexista que permet el lliure desenvolupament de la intel·ligència col·lectiva, així com de les expectatives de creixement sostingut en base a la racionalització del procés productiu i a la creació d'una nova forma d'organitzar la distribució dels recursos fora del mercat desregulat i el consumisme deshumanitzador. Els nous pressuposts polítics (Transparència, Participació i Treball Col·laboratiu) i la nova metodologia (Distribució de responsabilitats, no-violència, no-sexisme, recerca de conclusions cohesionants i assertives, etc.) són la gramàtica del nou discurs polític que enterrarà les velles contradiccions entre dreta-esquerra, progressisme-conservatisme, etc. La creació de valor social, comunitari, cultural, però, també i prompte, també econòmic, és un fet; doncs l'experiència organitzativa i vital de les acampades amb la pràctica de les comissions, al mateix temps que es distribueix la feina de la difusió i no es tanca mai la possibilitat de les noves aportacions que traguen contínuament al moviment dels breus moments d'ensopegada, fa que, tot plegat, s'inicie un camí que pot reescriure l'espectre polític i social del segle XXI.

L'argumentació política en favor del Govern Obert, per exemple, que es va fer famosa a partir de la famosa directiva d'Obama en arribar a la presidència dels Estats Units, no és una prova del fracàs d'aquest discurs polític sinó el punt de partença per a molts en el coneixement dels nous pressuposts polítics: Transparència, Participació i Treball Col·laboratiu. La major o menor radicalitat dels plantejaments concrets que es puguen fer amb els mateixos conceptes no dóna més idea de la nova situació política en el nou context al nostre segle XXI. Certament, la nostra Transparència no és la que exhibeix el president Camps..., ni la Participació ciutadana s'ha de poder limitar al vot cada quatre anys en mig de la Revolució de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació en la qual ens movem..., i per descomptat que el Treball Col·laboratiu no té res a veure amb el “Colaboracionisme” amb el sistema (aquest nostre o qualsevol dels abans descrits existents..), sinó amb la nova organització social alternativa que demostra directament el seu malestar però també la seua capacitat d'organització, gestió, resistència, resiliència i capacitat d'innovació per superar tots els entrebancs que surten al camí.

És cert que tot això ja s'estava albirant ara fa vora un any quan s'esmentava la tradició del socialisme mal nomenat utòpic. Però l'actualitat informativa ens reforça cada vegada més en què aquells que volgueren desqualificar-lo s'han desqualificar a si mateixos cada vegada més amb la seua reiterada insistència en tòpics que no solucionen res sinó que enterboleixen, si no fan cada volta més opaca la visió de la sortida al túnel.

27M BCN REVOLUTION

2011-05-31T11:06:00.001+02:00

27M Plaça Catalunya

2011-05-30T12:49:00.001+02:00

Buenafuente en Al Rojo Vivo desde Plaza de Catalunya

2011-05-28T11:19:00.001+02:00

De la Burbuja Inmobiliaria a la Crisis (por Aleix Saló)

2011-05-26T12:04:00.001+02:00

--> Somos la muestra de la Nueva Sociedad!!!

2011-05-26T11:08:00.001+02:00

Certament, aquesta gent no són una gent salvatge que ens vol tornar a les cavernes.. Les cavernes són als cervells dels líders polítics i econòmics!!!

Que no t'agrada o afegiries alguna cosa?? No problem! Passat per les Assemblees i Comissions i exposa-ho! Tan senzill, tan difícil per a quatre patums que es pensaven tenir l'exclusiva del discurs..

Endavant amb la Revolució Global de 2011!

Quanta gent ens deia que no duraríem quatre dies???

2011-05-26T10:48:00.000+02:00

La diferència entre abstenir-se, votar en blanc i el No Els Votes

2011-04-30T10:18:00.001+02:00

Amb alguna precissió pel que fa al País Valencià, però molt bona contribució al debat electoral:
La diferencia entre abstenerse, votar en blanco y el No Les Votes

Promovent una banca ètica, Latituds TV3

2011-02-26T14:21:00.000+01:00

Sense senyal a TV3

2011-02-18T18:06:00.000+01:00

Sense senyal de TV3 a la tdt

2011-02-18T10:16:00.000+01:00

Sense Senyal - No signal

As of Thursday, February 17, 2011 at 10:30pm, after 26 years of transmission, the government of the community of Valencia has silenced neighboring Catalan television channel TV3.

My homepage will remain “off” until 23:59pm Friday, February 18 in solidarity with the people of Valencia and with ACPV, a cultural group in Valencia that financed the antennas that retransmitted the signal from TV3, and which has been fined repeatedly and ever more excessively for broadcasting that signal in the Catalan language.

Freedom of speech, freedom of expression, freedom itself are under attack. The government of Valencia now says no television in Catalan. What will they censor next?

Ximo Bernà

#Sensesenyal on Twitter

Emblema per a la Revolució Àrab de 2011

2011-02-18T08:36:00.000+01:00

Perquè d'aquesta manera la revolta esdevindrà Revolució! Entrant pels ulls als qui són orfes de paraules que no poden sentir als media tradicionals. Les TIC i col·laboren per a consolidar el nou discurs que conforma nous subjectes històrics.

Abre la conciencia: Islandia, la revolucion silenciada por los medios ...

2011-01-27T20:27:00.000+01:00

Abre la conciencia: Islandia, la revolucion silenciada por los medios ...: " Esta ha sido una revolución contra el poder político-financiero neoliberal que nos ha conducido hasta la crisis actual. He aqu..."

APRENDIZAJE POR COMPETENCIAS

2011-01-27T20:24:00.001+01:00

Interessant presentació sobre l'aprenentatge per Competències a càrrec de Telmo Viteri... A seguir:

APRENDIZAJE POR COMPETENCIAS

View more presentations from TELMO VITERI.

Manzanas Entrelazadas: Carta abierta de un joven científico a Teddy Bauti...

2010-12-23T08:35:00.000+01:00

Manzanas Entrelazadas: Carta abierta de un joven científico a Teddy Bauti...: "Después de que se rechazara la llamada 'ley Sinde' en el congreso era de esperar una cascada de reacciones por parte de las partes interesad..." Gràcies a @ainhoaeus i @agirregabiria

[[ERIC CANTONA]] ACCIÓN MUNDIAL CONTRA LOS BANCOS - WORLDWIDE ACTION - [...

2010-11-21T19:18:00.001+01:00

Aquesta idea no és nova, com sabreu els que llegiu el meu bloc... Ara és una acció global que cal tenir ben en compte.

El proper dia 7 de desembre és el moment per a demostrar que els nostres interessos són per damunt dels "mercats" del capital financer. La revolució és possible perquè no cal ficar els diners baix una rajola, hi han alternatives: TRIODOS Bank, per exemple...

Salut i força!

Manual de Uso del Software Social en la Educación Superior

2010-11-18T20:19:00.001+01:00

Interessant aquesta presentació en SlideShare sobre SocialNetworking per a l'Ensenyament Superior.
Font: e-learning ... by @eraser

Manual de Uso del Software Social en la Educación Superior

View more documents from Antonio Fumero.

Mensaje de correo electrónico encontrado en una bandeja de entrada de un profesor de secundaria

2010-11-05T19:42:00.002+01:00

Inicio del mensaje reenviado:

Fecha: 27 de octubre de 2010 15:30:07 GMT+02:00

EL DUEÑO DE LA CADENA TEXTIL MANGO BUSCA ESCLAVOS.
Isak Andic, (dueño de Mango), recién nombrado Presidente del Instituto de Empresa Familiar y posiblemente el segundo más rico España, se estrena en el cargo diciendo públicamente que los NUEVOS funcionarios que aprueben una oposición deberían poder ser despedidos como cualquier otro empleado del sector privado.
De esto, que puede ser más o menos opinable, en boca de un empresario multimillonario y con una reforma laboral vergonzosa realizada a su medida para explotar miserablemente a TODOS los trabajadores de este país, se infieren las siguientes ideas:
1.- Si desregulamos la Función Pública y los funcionarios tienen miedo, yo, mis amiguetes y mis siervos políticos no tendremos la única barrera que nos queda (oposición funcionarial protegida por su empleo fijo a los desmanes de toda esta peña), para hacer de este país un gran y oscuro negocio donde solo nosotros metamos mano.
2.- Si no queda ningún reducto donde a base de esfuerzo, un joven brillante pueda tener al menos el “increíble privilegio” de poder trabajar dignamente sin someterse a la
arbitrariedad de cualquier amo déspota, conseguiremos que todos los trabajadores pierdan su dignidad y se conviertan en seres aterrorizados, sin dominio de su propio futuro, en manos de ególatras poderosos que juegan con la vida de los ciudadanos a su antojo.
Pero hoy algo está cambiando. Esta poderosa herramienta que es Internet, nos permite luchar en el desigual combate de David contra Goliat. Podemos llegar con nuestra honda a la cabeza de este personajillo que se crece en las alturas. Es muy fácil. Simplemente vamos a hacer que se arrepienta de sus declaraciones. Podemos conseguirlo.
Da igual si eres funcionario o no, esto es un ataque contra los más débiles. Simplemente DEJA DE COMPRAR LA ROPA EN MANGO. Si tienes hijos, convénceles para que tampoco lo hagan y DIFUNDAN ESTE MENSAJE POR LAS REDES SOCIALES. Vamos a acabar con estas actitudes déspotas y estos planteamientos de señor feudal. REENVÍA ESTE MENSAJE.
Esto no te exige perder días de tu salario, no te exige salir a manifestarte, no te pone en contra de tu empresario, no es ilegal, nadie va a saber que lo estás haciendo y sin embargo será un arma mucho más poderosa que cualquier huelga general. Vamos a probar a ver qué pasa. Vamos a ver cuánto poder tenemos. Pásalo. Este puede ser el principio de una auténtica revolución.

Què fer davant la crisi actual del model europeu de l'Estat del benestar i les mobilitzacions properes

2010-06-05T11:30:00.003+02:00

Crec que ha arribat l'hora de què pose per escrit els meus sentiments sobre el que està passant al meu territori. Potser el “tijeretazo” siga el detonant involuntari del que volia expressar des de fa temps però no és menys cert que la realitat circumdant t'obliga a posicionar-te sobre el que està passant més que mai. Les discussions amb companys, família, gent del carrer, etc.; són indefugibles i potser és més necessari que mai posar idees clares damunt la taula en una època com aquesta, plena de tertulians amb dret a pontificar, tot amb el pagament d'honoraris, premsa groga disfressada de defensora dels drets humans i polítics professionals espantats dels herculis treballs que els imposa la seua tasca, en comparació amb la relativament còmoda activitat administrativa a la qual pensaven dedicar-se quan començaren.
Com que de tasques hercúlies en l'ensenyament sabem prou, connectaré tot això amb la situació de la reforma de l'ensenyament tant d'actualitat. I pel que fa a la situació econòmica, des de l'esclat de la crisi, però ara amb el susdit “tijeretazo” més encara, la situació personal cada volta és més general, amb el qual tot el que es diga com a testimoni pot ser inclòs dins la llista de testimonis en aquesta complexa era de la informació... Una altra cosa de la qual cal parlar relacionant-ho tot igualment.
Una notícia concretament m'ha fet pensar hui quan comence a escriure: em referisc a l'article d'Adela Cortina en el diari ELPAÍS: ¿Recortes en el desarrollo humano?

Tot això podria ser una reflexió més en aquests temps trasbalsats i confusos, però el que m'ha produït és una sensació molt neguitosa. La pregunta en sí es esfereïdora, però ho són més encara les subsegüents: Fins a quin punt es pot suportar la crisi actual? Quin futur poden esperar els nostres fills? És la fi del model europeu de l'Estat del Benestar social-cristià? Ens hem d'acostumar pensar d'una altra manera? Però quina? I sobretot, per què? El per què és la pregunta que els nostres fills no paren de fer i que les nostres competències són incapaces de satisfer per molt que vulguem. En aquesta època en la qual les ideologies dominants al segle XX semblen totalment superades, les preguntes que varen donar lloc a les distintes ideologies no paren de repetir-se com un senyal de falta de lideratge. És ben clar que si el sentiment dominant fos el què va ser hegemònic a la segona meitat del passat segle, és a dir, que tot estava encarrilat i que el progrés i l'abundància estaven garantits, semblaria que algú estaria controlant-ho tot i que al final es faria el que s'hauria de fer... Obrir un diari o mirar un mass-media qualsevol pot servir per adonar-nos que això ja és història, contemporània, sí, però història al cap i a la fi. La incertesa és l'actualitat. La incapacitat per donar alternatives viables és evident per a tot els polítics i ideòlegs de qualsevol pelatge. El recurs a la memòria històrica és problemàtic, fins i tot per als que defenen una societat sense autoritarismes i persecucions (trista característica global de tot el segle XX); però també per als defensors d'alternatives “quirúrgiques” per a solucionar els problemes econòmics i socials; els seus models són fora de la experiència històrica dels europeus actuals; la Xina i la Índia no poden ser alternatives a la crisi del model europeu sense que Europa no pague alguna penyora intel·lectual i potser alguna més de grossa pel que hauria d'haver estat la fi de la història i que ha acabat amb el començament de la fi de la dominació europea del planeta.

Quousque tandem?

I vaig per la primera pregunta. La resposta és una riallada prou forta de, des de més a prop que no la Xina, els nostres conveïns llatinoamericans. La crisi és la forma de vida dels països del continent que ens han enviat gran part de la seua població excedent. El nostre nerviosisme és la seua certesa de què Europa, cada volta més, deixa de ser un model a seguir. Brasil n'és una prova. La integració llatinoamericana, una realitat cada volta més present que no deixa de contrastar amb la desintegració europea. El cada colp més evident retorn d'aquells immigrants la seua expressió pràctica.
Fins i tot alguns “agoreros” ja estan fent comptes del que passarà amb els futurs emigrants europeus a uns possibles EE.UU. Llatins en plena efervescència econòmica mentre les mares pàtries europees són incapaces de donar treballs i seguretat mínima els seus joves... Potser víctimes de bandes de Latin-Kings-Nyetas venjadors dels seus germans immigrants actuals? La perspectiva de vore en un futur massa llunyà un pastor evangelista llatinoamericà protegint en la seua parròquia els descendents dels actuals xenòfobs espanyols en Amèrica Llatina dels atacs i la mala influència de les “mares” lumpen aborígens només em fa riure una quarta part del que ho farien els historiadors llatinoamericans que ho analitzarien en la posteritat.

Què serà de la nostra nissaga?

En la pel·lícula “Els visitants”, uns viatgers del temps medievals connecten per primera volta amb el món actual quan es senten davant la realitat de la seua descendència. Més que no una característica del món feudal, això és una manifestació clara del sentit de la Història que anima qualsevol societat humana. La supervivència de la espècie s'exemplifica en la supervivència del grup humà concret, siga la família, la tribu, etc. El progrés econòmic només és signe de la pervivència garantida front als embats del destí, les catàstrofes naturals, etc.
Bé doncs, hem arribat a un moment que dir-li als nostres fills que el progrés està garantit i que l'abundància serà major en la seua maduresa que en la nostra època no està gens clar. Qualsevol teoria econòmica ha de descomptar les despeses de la lluita estratègica contra el canvi climàtic. Siga liberal, intervencionista, o neoxinesa. I sobre tot, ningú té cap idea del que ha de passar amb l'estratègia. Si prevaldrà, si seran necessaris més esforços que els previstos o si realment hi ha voluntat de fer alguna cosa global conjuntament, per primera vegada des d'allò dels CFC.
Però si una cosa ha quedat clara en els últims anys és que el creixement econòmic no pot ser el mateix que s'ha fet fins ara. La idea de l'abundància garantida és morta des de fa temps. L'escassesa com a llegat europeu cada volta és més valorat. Especialment significatiu és el retorn als valors de la societat camperola, que no són ara un signe retrògrad de reacció sinó una manifestació de seny econòmic.
El concepte de sobirania i/o autonomia alimentària és, potser gràcies a la globalització positiva, una reivindicació no només indigenista americana sinó també una reivindicació d'un desenvolupament sostenible amb el manteniment del paisatge natural i humanitzat també a Europa i els països desenvolupats. La idea de la generalització dels supermercats occidentals a tota la terra (v. Índia i Xina, a més d'Amèrica Llatina) és molt més que utòpica, fal·laç.

Is that the end of the world as we know it?

Certament aquesta és la fi del món tal i com l'hem conegut. Com diu la cançó de REM. Certament també no es tracta només de la fi de la Guerra Freda, contemporània a l'esmentada cançó, i per tant de la dialèctica Comunisme-Capitalisme. Si alguna cosa queda clara després d'aquesta crisi és que les velles receptes han prescrit.
El Lliure Mercat és la causa, no la solució per a res. Les receptes neoliberals són inútils des de fa molts anys i no garanteixen res més que una regressió profunda de la Humanitat en una nova barbàrie individualista més o menys tecnificada segons el nivell de renda per capita, però sempre insostenible des del punt de vista econòmic i mediambiental. Els successius crash de la Borsa en els últims anys i el vessament de petroli del Golf de Mèxic en són la prova.
El Comunisme Estatalista és una utopia irrealitzable sempre. El pecat original de l'autoritarisme que denuncien socialistes antiautoritaris de tota mena des de l'origen de les ideologies del moviment obrer en el segle XIX ha demostrat ser inviable en els temps presents amb la conversió de les “democràcies populars” en dictadures sagnants i desacreditades dins i fora de les seues fronteres. El bunker cubà i la monarquia neostalinista de Corea del Nord són ja un model de desenvolupament econòmic mixt que no satisfà les exigències d'igualtat econòmica i política mínimes perquè el propi sistema polític impedeix la manifestació de les alternatives pròpies de la societat civil desconnectades tant de l'oligarquia nomenklatura com de la contrarevolució capitalista.
El Feixisme i totes les seues seqüeles posteriors en la crisi central del segle XX han demostrat de sobra la seua inviabilitat amb totes les seues característiques, tant autoritàries com “liberalitzadores”. L'exemple més preclar és l'Espanya franquista. El suposat “revival” que va viure la historiografia revisionista des de fa anys és tan ridícul en la seua manifestació com en els seus resultats acadèmics. La por al moviment obrer que retorna ara amb la crisi és la mateixa por que va donar lloc al procés històric de la Transició. Amb la diferència que ara l'objectiu és el no res.
Per tant, no es pot anunciar cap horitzó de creixement i de riquesa sense la destrucció del paisatge, de l'autonomia i sobirania alimentària, de la cohesió social i comunitària bàsica en general, tot perquè el projecte neofranquista de la Transició es va basar sempre en la desaparició de la Societat Civil en qualsevol de les seues manifestacions com a subjecte polític a tenir en compte. L'esclat d'aquesta Societat Civil en els moviments espontanis presents contra la corrupció i per la recuperació de la memòria històrica representen el senyal de què tot allò planificat per a silenciar la dissensió en aquell projecte neofranquista ha fracasat.
La nova Societat Civil ha de ser un subjecte polític incontestable tant en la organització política com en la vertebració social i econòmica del Nou Món. Transparència, Govern Obert i Col·laboració són paraules tan màgiques per a les noves reivindicacions i mètodes de lluita de la nova Societat Civil, com varen ser en altres èpoques Satyagraha (la no violència de Gandhi) o Un Home, Un Vot de la lluita pels drets civils americans o del poble sudafricà. La incontestable realitat del control social que els nous mitjans de comunicació demostren cada dia fan necessària una nova revisió del que hauria estat l'antiga reivindicació de l'Estat del Benestar que en els anys finals del franquisme va ser suficient per a que tota la societat espanyola i de la perifèria europea es posara d'acord en crear i sostenir la Unió Europea amb totes les seues exigències polítiques i econòmiques. Ara no és suficient amb Sanitat, Educació i Pensions amb més o menys segur de l'atur. La màxima ara és Transparència, perquè es tracta de què les despeses de l'Estat Assistencial ja no poden estar depenent de la probitat de funcionaris o alts càrrecs administratius més o menys corruptes, però tampoc la successió de governs amb polítics hostatges i/o hipotecats per interessos particulars del capitalisme financer internacional (c.f.i. a partir d'ara) i el coneixement del destí i de la utilitat social de les despeses del Nou Estat Social no pot ser una píndola dosificada per polítics sovint sectaris i corruptes, com ara el del Govern valencià del president Camps. Govern Obert perquè l'administració ha d'estar al servei del ciutadà i no al revés, i per tant, la capacitat de decisió directa ha de ser una facultat inherent a la condició política de ciutadà i, per tant, l'Estat ha de tenir l'obligació de facilitar els mitjans a la població per a fer possible aquesta presa de decisions, tot i què es garanteixe l'accés a tota la informació rellevant que produisca aquella administració oberta, és a dir, no només les lleis i les decisions judicials, sinó també l'origen i el final de totes les decisions econòmiques i de gestió que l'administració ha fet amb el seguiment que els nous mitjans de comunicació permeten, garantint per llei i penalitzant amb inhabilitació l'escamoteig de tota aquesta informació al coneixement públic. I, per últim, Col·laboració Social en comptes d'individualisme o sectarisme més o menys oligàrquic o com a tret més característic de la nova organització social, és a dir, ja no val un sistema en el que un grup social o una minoria pot accedir a tot o decidir-ho tot limitant l'accés a la majoria o a una minoria marginada del benestar que gaudeixen els nous privilegiats. La societat ha demostrat prou que no funciona així, especialment en un moment de crisi, però no només ara. L'exemple d'empreses com Google ha demostrat des de fa temps l'eficàcia del model col·laboratiu d'organització econòmica i social front a models autoritaris i oligàrquics d'empreses multinacionals més o menys disfressades de noves idees, com ara British Petroleum.
Algú dirà que això pot proposar-lo fins i tot el nou govern de James Cameron a Gran Bretanya. És fals. La implementació de tot aquest programa és el que faria irrealitzable l'espectacle actual de corrupció, nepotisme i autoritarisme amb el segrest de l'opinió pública per mitjans de comunicació tradicionals donats per afinitat política i/o econòmica i incontrolables tant per la pròpia administració com per la població que ha sufragat i sufraga les seues despeses directa o indirectament. Fins i tot en el Regne Unit, el futur de Cameron és en l'aire si una societat mínimament informada i capacitada com la britànica es descobreix la més mínima corrupció semblant a la descoberta recentment en el Parlament britànic o alguna connivència amb empreses privades de han fet i faran en els pròxims anys desastres econòmics i mediambientals de la magnitud dels que estem vivint en aquests últims anys.

Per tant, cal una altra manera de fer les coses...

Perquè està clar que seguint les velles consignes i organitzacions desacreditades no es va enlloc. I aleshores, la recent protesta de vaga de funcionaris amb la següent amenaça de vaga general tant a Espanya com a Europa no fa més que fer riure els representants del c.f.i. reunits a Sitges aquest cap de setmana (provem per exemple la limitació, encara que interessant, de les reivindicacions d'aquesta pàgina web que parla d'aquella vaga a l'Ensenyament. Ara bé, l'existència, encara que limitada actualment al nivell de la influència local, de la Societat Civil es demostra dia a dia amb l'aparició de propostes imaginatives i no tant “utòpiques” a la manera marxista dita com les cooperatives integrals, que per altra banda poden ser tan viables com moltes empreses capitalistes i les evidències ho demostren cada dia més la proliferació amb el mateix model de la banca humanitària arreu del món..., com ara la carta individual al p. Banc que s'ha estés com la pòlvora en els seguents dies i ha arribat a alternatives més desenvolupades d'Insubmissió bancària com la que ara es proposa; però que no arribarien enlloc sense una mínima organització que, precisament, les noves tecnologies de la comunicació i la informació (TIC) ens permeten vore realitzades amb una immediatesa que esfereïdora per als socis del selecte club Bildelberg.
Sí, perquè al segle XXI això ha deixat de ser una dèria de gauchistes divins sense contacte amb la realitat com era habitual al període de la Transició. En la nostra època la diferència entre cançó protesta i èxit de vendes és més fina que mai, precisament per l'existència de tecnologies fora del control de la indústria audiovisual i el crit de rebelió es pot fer sentir molt més fort que no en els anys 70... Europeos Levantaos...
El poder tradicional econòmic i social es troba descol·locat amb la efervescència que crea en la Nova Societat el fracàs del seu model i les manifestacions i l'extensió i conseqüències de les noves protestes, tant, les locals, i l'exemple del barri del Cabanyal de València lluitant contra la seua alcaldesa i un partit polític monopolista com el ppcv representant el tradicional poder social i econòmic de la ciutat, amb el ressò que encara té aquesta lluita; com ara les lluites globals començades amb la protesta de la Flotilla de la Llibertat per alliberar del bloqueig la franja de Gaza, al mateix temps que denunciar l'autoritarisme i el racisme de l'Estat d'Israel indigne d'un poble com el jueu...
Està clar que les noves protestes identifiquen nous subjectes socials que el c.f.i. no reconeixia encara com un adversari, i que precisament per això s'han pogut desenvolupar sense entrebancs d'ideologies i organitzacions desacreditades com fins ara havia succeït. La proposta de vaga de funcionaris per al proper dimarts 8 de juny ha fet palès el descrèdit i la ineficàcia de les formes pròpies dels partits polítics i sindicats tradicionals; des de la vergonyosa contradicció dels sindicats i partits representants dels interessos de la dreta tradicional, com ara CSIF i pp, cridant i desconvocant la vaga tant parcial com general (tot en funció dels seus objectius de sempre, que són la presa del poder polític a curt termini i la consolidació de les desigualtats socials a la llarga), a la tèbia i autojustificativa amenaça dels sindicats de classe tradicionals a una vaga general que es quedaria com una altra fita més en la seua decadència com a organitzacions socials tant en crisi com el model de societat del benestar que ajudaren a conformar i ara també en discussió.
Està clar que la nova època que estem vivint vorà la desaparició de totes aquestes organitzacions o l'adaptació de les mateixes a la nova realitat tot assumint com a pròpies les reivindicacions fonamentals ja esmentades abans: Transparència, Govern Obert i Col·laboració, però també els nous mètodes de lluita satyagraha (no violenta) que manifesten les lluites locals i globals esmentades abans i d'altres.

La proposta de fer “Corralito” al Capital Financer Internacional

El resum d'aquesta proposta de protesta no violenta és perfectament compatible amb d'altres ja esmentades de la carta al p. Banc, però assenyala com a subjecte de la mateixa no un individu sinó tota una Societat Civil que es manifesta no tan sols irritada, com ara en l'anterior proposta, sinó serenament posicionada contra el sistema global que ha fet possible la crisi i totes les contradictòries manifestacions de suposada refundació i superació del sistema amb noves polítiques que no són sinó la repetició ad infinitum de les mateixes que s'han usat fins ara en el nostre planeta i no han solucionat els problemes locals ni globals.
Es tracta de què els treballadors, no el c.f.i. sota la màscara de qualsevol grup anònim d'inversors-especuladors internacional, sinó la gent normal, ara en juny de 2010 en Espanya poden ser els funcionaris i el personal laboral de l'administració pública i demà, o per què no, també el mateix dia..., pot ser la resta del poble treballador que cobra una nòmina de la manera que siga, domiciliada, per txec, etc., decideixen NO INGRESSAR aquesta nòmina EN ELS BANCS QUE HAN FET POSSIBLE LA CRISI sinó COM A ACTE DE PROTESTA TRAURE PERSONAL I VOLUNTÀRIAMENT AQUESTS DINERS EN METÀLIC del circuit que ha fet possible la reproducció del capitalisme financer internacional fins a la situació present i, per a evitar problemes d'atresorament personals sempre insegurs, especialment quant a les transaccions més comuns, FICAR-LOS EN ENTITATS DE BANCA SOCIAL com ara Triodos Bank, FIARE o la Colonya Caixa Pollensa en el cas de les Illes Balears, que són les úniques que no poden ser acusades de haver fomentat l'especulació immobiliària o financera en els mercats i que ens han dut fins a la situació present que ens obliga a retallar les nostres despeses personals, encara que això, ho reconeixen els mateixos que ens ho fan fer, signifique que la crisi econòmica es pot agreujar i la recuperació promesa després de les tormentes financeres eternitzar-se messiànicament en l'arribada. Aquestes entitats bancàries, com podeu comprovar en els enllaços, poden substituir tot el que fan les nostres actuals entitats bancàries i, a més a més, fan possible projectes socials al nostre país i arreu del món precisament en aquesta època de retallades que també els afecten greument.
Es tracta, en fi, de dir ben clar i generalitzadament (el volum d'aquesta protesta és il·limitat, pot estendre's per tota Europa i probablement per la resta del món on trobem o es funden entitats bancàries d'aquesta mena) no tan sols una protesta, que ho és, sinó una manifestació d'una nova Societat Civil que està ben clarament disposada a no seguir les velles i inútils pràctiques i consignes i que planteja als partits i sindicats tradicionals una nova forma de lluita en la qual el ciutadà deixa de ser l'elector subsumit en la Massa Majoritària Moral per esdevindre un nou subjecte social que reivindica una nova forma de fer les coses i les vol ara perquè està perfectament informat de que això no és una lluita utòpica més sinó que la seua materialització és tan real com necessària per a evitar la barbàrie i salvar la Civilització Humana de la destrucció. Conscient en fi de què no ha d'esperar que els líders, partits, sindicats, esglésies, etc. tradicionals plantegen el que és una possibilitat a l'abast de qualsevol.

Com i per què?

Segur que a aquesta altura del que s'ha llegit algú dirà que és impossible o inútil, que no podrà mobilitzar-se més que una minoria irrellevant a l'hora de decidir..., vet aquí les pròximes eleccions polítiques, sindicals, etc. Els direm que la creació d'un moviment no és mai massiva, però sí significativa. Ho va ser en el moment de les protestes pels drets civils en els Estats Units als anys 50 i 60, ho va ser a partir de les primeres manifestacions del moviment que va donar lloc als partits del Congrés en Sudàfrica i l'Índia a principis del segle XX de la ma de Mohandas Gandhi; ho ha de ser ara perquè una protesta com aquesta, encara que només comence de la ma d'un grup de treballadors que en la seua faena s'organitzen per a evitar problemes i, en comptes d'un acte que a vegades és contraproduent com la “vaga per assumptes propis” dels funcionaris insolidaris, ara es traduirà en una oportunitat per a confraternitzar i crear complicitats entre la classe treballadora, sense deixar de donar oportunitat als seus caps de participar igualment en la protesta sumant-se a la mateixa per a manifestar també la voluntat de fer possible un altre món.
Aquesta proposta no és només un manifest a l'espera d'un moviment. És la manifestació d'un quelcom que pot quallar en moltes coses (Per exemple, aquesta nova proposta que ens ha vingut des de companys de l'Ensenyament en Cadis de plantejar processos de reclamació formal jurídica contra la mesura de la retallada salarial dels funcionaris tot començant per enviar aquest document convenientment adaptat a la realitat de la Comunitat Valenciana al registre d'entrada de l'Administració via els nostres centres, tot iniciant un procés de reclamació davant la justícia en el qual els sindicats podrien fer la seua tasca participant amb els seus mitjans, canalitzant al mateix temps els desitjos de lluita de la classe treballadora amb una protesta factible i significativa.) però que representa una època en la que les aquestes coses poden anar per davant del que tradicionalment han estat primer en els altres moviments, com reunions d'intel·lectuals d'elit amb una influència relativa en el conjunt de la societat, encara que amb les idees molt clares, com per exemple el Manifest sobre el Nou Capitalisme (pdf) que van fer Mayor Zaragoza y Vidal Beneyto, entre altres... O simplement consignes repetides ad nauseam per organitzacions abominables... Ací tampoc tenen cabuda els aprenents d'Interahamwe ruandesos...
La música i la lletra la pot crear el mateix moviment en les reunions de les cues que es formarien en les entitats bancàries on es traurien els diners (no puc deixar d'imaginar-me la cara dels executius de les dites empreses, però això no impedeix que es puguen fer també cues a les nostres habituals sales d'espera als PROP...), així com les cues que es farien, molt més massives, en les poques sucursals de les dites entitats de crèdit social o la inventiva de la massa per a crear ambient pot esdevindre tot un experiment social i artístic, a banda de polític.

Les opinions i suggerències són ben rebudes.
Salut i força!

Por una Red Libre y Sostenible

2010-01-12T12:49:00.001+01:00

Consideramos imprescindible la retirada de la disposición final primera de la Ley de Economía Sostenible por los siguientes motivos:

1 -Viola los derechos constitucionales en los que se ha de basar un estado democrático en especial la presunción de inocencia, libertad de expresión, privacidad, inviolabilidad domiciliaria, tutela judicial efectiva, libertad de mercado, protección de consumidoras y consumidores, entre otros.

2 - Genera para la Internet un estado de excepción en el cual la ciudadanía será tratada mediante procedimientos administrativos sumarísimos reservados por la Audiencia Nacional a narcotraficantes y terroristas.

3 - Establece un procedimiento punitivo “a la carta” para casos en los que los tribunales ya han manifestado que no constituían delito, implicando incluso la necesidad de modificar al menos 4 leyes, una de ellas orgánica. Esto conlleva un cambio radical en el sistema jurídico y una fuente de inseguridad para el sector de las TIC (Tecnología de la Información y la Comunicación). Recordamos, en este sentido, que el intercambio de conocimiento y cultura en la red es un motor económico importante para salir de la crisis como se ha demostrado ampliamente.

4 - Los mecanismos preventivos urgentes de los que dispone la ley y la judicatura son para proteger a toda ciudadanía frente a riesgos tan graves como los que afectan a la salud pública. El gobierno pretende utilizar estos mismos mecanismos de protección global para beneficiar intereses particulares frente a la ciudadanía. Además la normativa introducirá el concepto de "lucro indirecto", es decir: a mí me pueden cerrrar el blog porque "promociono" a uno que "promociona" a otro que linka a un tercero que hace negocios presuntamente ilícitos

5 - Recordamos que la propiedad intelectual no es un derecho fundamental contrariamente a las declaraciones del Ministro de Justicia, Francisco Caamaño. Lo que es un derecho fundamental es el derecho a la producción literaria y artística.

6 - De acuerdo con las declaraciones de la Ministra de Cultura, esta disposición se utilizará exclusivamente para cerrar 200 webs que presuntamente están atentando contra los derechos de autor. Entendemos que si éste es el objetivo de la disposición, no es necesaria, ya que con la legislación actual existen procedimientos que permiten actuar contra webs, incluso con medidas cautelares, cuando presuntamente se esté incumpliendo la legalidad. Por lo que no queda sino recelar de las verdaderas intenciones que la motivan ya que lo único que añade a la legislación actual es el hecho de dejar la ciudadanía en una situación de grave indefensión jurídica en el entorno digital.

7 - Finalmente consideramos que la propuesta del gobierno no sólo es un despilfarro de recursos sino que será absolutamente ineficaz en sus presuntos propósitos y deja patente la absoluta incapacidad por parte del ejecutivo de entender los tiempos y motores de la Era Digital.

La disposición es una concesión más a la vieja industria del entretenimiento en detrimento de los derechos fundamentales de la ciudadanía en la era digital.

La ciudadanía no puede permitir de ninguna manera que sigan los intentos de vulnerar derechos fundamentales de las personas, sin la debida tutela judicial efectiva, para proteger derechos de menor rango como la propiedad intelectual. Dicha circunstancia ya fué aclarada con el dictado de inconstitucionalidad de la ley Corcuera (o ley de patada en la puerta). El Manifiesto en defensa de los derechos fundamentales en Internet, respaldado por más de 200 000 personas, ya avanzó la reacción y demandas de la ciudadanía antes la perspectiva inaceptable del gobierno.

Para impulsar un definitivo cambio de rumbo y coordinar una respuesta conjunta, el 9 de enero se ha constituido la "Red SOStenible" una plataforma representativa de todos los sectores sociedad civil afectados. El objetivo es iniciar una ofensiva para garantizar una regulación del entorno digital que permita expresar todo el potencial de la Red y de la creación cultural respetando las libertades fundamentales.

En este sentido, reconocemos como referencia para el desarrollo de la era digital, la Carta para la innovación, la creatividad y el acceso al conocimiento, un documento de síntesis elaborado por más de 100 expertos de 20 países que recoge los principios legales fundamentales que deben inspirar este nuevo horizonte.

En particular, consideramos que en estos momentos es especialmente urgentes la implementación por parte de gobiernos e instituciones competentes, de los siguientes aspectos recogidos en la Carta:

1 - Las/os artistas como todos los trabajadores tienen que poder vivir de su trabajo (referencia punto 2 "Demandas legales", párrafo B. "Estímulo de la creatividad y la innovación", de la Carta);

2 - La sociedad necesita para su desarrollo de una red abierta y libre (referencia punto 2 "Demandas legales", párrafo D "Acceso a las infraestructuras tecnológicas", de la Carta);

3 - El derecho a cita y el derecho a compartir tienen que ser potenciado y no limitado como fundamento de toda posibilidad de información y constitutivo de todo conocimiento (referencia punto 2 "Demandas legales", párrafo A "Derechos en un contexto digital", de la Carta);

4 - La ciudadanía debe poder disfrutar libremente de los derechos exclusivos de los bienes públicos que se pagan con su dinero, con el dinero publico (referencia punto 2 "Demandas legales", párrafo C "Conocimiento común y dominio público", de la Carta);

5 -Consideramos necesaria una reforma en profundidad del sistema de las entidades de gestión y la abolición del canon digital (referencia punto 2 "Demandas legales", párrafo B. "Estímulo de la creatividad y la innovación", de la Carta).

Por todo ello hoy se inicia la campaña INTERNET NO SERA OTRA TELE y se llevarán a cabo diversas acciones ciudadanas durante todo el periodo de la presidencia española de la UE.

Consideramos particularmente importantes en el calendario de la presidencia de turno española el II Congreso de Economía de la Cultura (29 y 30 de marzo en Barcelona), Reunión Informal de ministros de Cultura (30 y 31 de marzo en Barcelona) y la reunión de ministros de Telecomunicaciones (18 a 20 de abril en Granada).

La Red tiene previsto reunirse con representantes nacionales e internacionales de partidos políticos, representantes de la cultura y legaciones diplomáticas.

Firmado Red SOStenible

http://Red-SOStenible.net

La Red Sostenible somos todo. Si quieres adherirte a este texto, cópialo, blogguéalo, difúndelo.

Me voy de la enseñanza... Tranquils que és pel 28-D XDDD

2009-12-28T12:50:00.003+01:00

Me encanta mi trabajo y disfruto enseñando a mi alumnado de Secundaria. Pero hace poco recibí una oferta cuantiosísima de un afamado director cinematográfico para rodar una película que en breve podréis ver en la gran pantalla.

Es una lástima pues estaba acostumbrado a esa lucha diaria por intentar motivar a mis alumnos y alumnas y transmitir valores y conocimiento. Pero en la vida hay que tomar decisiones valientes y hoy ha llegado ese día. Echaré de menos la publicación diaria de este blog.

Ya he estado en Cannes y he conocido a muchísimos actores y actrices famosísimos. Quizás algún día, durante el rodaje de la película, tenga algunos minutos para poder redactar algo en este blog. Eso sí, enviaré un autografo para todos aquellos que me habéis apoyado desde la apertura del mismo.

Hi ha un interès veritable en les TIC a l'ensenyament?

2009-10-11T21:04:00.003+02:00

No m'estic referint a la capacitació del professorat. Ni les actituds quasi luddites d'alguns companys en relació a la introducció de les TIC a l'ensenyament. Estic parlant d'una administració que no posa els mitjans per a fer realitat l'alfabetització digital del professorat. I no parle només dels cursets on-line de Moodle. Parle de la capacitació al nivell del curriculum de l'ESO de tot el professorat, el qual serà la base per a passar després a la fase d'aplicació d'aquestes capacitats en un context 2.0 amb plataformes LMS com ara el Moodle (potser facilitant-la via exeLearning).

Però quan veig les noves aules d'informàtica totes implementades amb Lliurex (amb la versió 8.04... res de la darrera estable), amb una instal·lació standard que manté els jocs de Gnome habilitats; i un professorat fora de l'àrea d'informàtica incapaç de plantejar-se una classe normal amb 20 i pico alumnes perquè el programa responsable de la monitortzació de les estacions de treball dels alumnes no xuta perquè no et donen privilegis d'administrador, si més no com a root del servidor de la dita aula... O s'obliden de posar en els repositoris els paquets que funcionen en Ubuntu, ni donen les instruccions per habilitar-los. Ni parlar-ne de l'instal·lació/desinstal·lació via NFS (em miren un poc extranyats ara ;)

Sembla que el que vol l'administració no és potenciar el software lliure sinó estalviar-se diners que s'haurien de gastar en el cas d'usar software propietari. A més de justificar despeses presupostàries que queden bé en els balanços dels debats parlamentaris però són completament inoperants en el dia a dia de l'ensenyament secundari en la Comunitat Valenciana.

M'han contestat del curset de Moodle!

2009-04-05T00:50:00.002+02:00

Com es pot veure aquí, aquesta volta sí he rebut contestació del curset de Moodle, però haig de ser part dels 130 i pico que s'hauran de conformar en desitjar-ho i esperar una altra ocasió.

En tot cas i, a la vista de l'interès entre els professors (jo mateix he sentit a companys desitjar haver-se apuntat a aquest curset), crec que s'haurien d'ampliar les 27 places previstes per la conselleria per aquest curset.

Potser els fa falta personal per procedir a l'ampliació; o personal més hardware ;p

El que està clar és que si la Conselleria d'Educació vol entrar d'una vegada en el segle XXI ha de posar alguna cosa més que propaganda que es fonamenta en la bona voluntat dels professors que volen millorar les seues competències.

Seguiré informant-vos!

Una absència significativa

2008-11-30T12:06:00.003+01:00

Entre les pancartes i els slogans de la manifestació d'ahir a València manca precisament una referència concreta a la incúria més absoluta dels recursos i manteniment de les TIC a les escoles i centres educatius públics del País Valencià.

Una greu mancança que està afectant molt més que el desconeiximent de l'anglés, encara que tot això no deixa d'estar relacionat, perquè l'absència d'un material informàtic adeqüat, amb aules fixes o mòbils que puguen funcionar com a laboratoris d'idiomes, el qual no ha parat de baixar econòmicament des de fa anys, seria la millor manera de proporcionar un ensenyament de qualitat al nostre alumnat de l'ESO.

No cal dir que sense una mínima inversió, també en personal de manteniment, que faça les tasques més rutinàries i que permeta la dedicació plena dels educadors als continguts educatius, no es pot donar efectivitat a les "grans" inversions en recursos TIC que les autoritats educatives adueixen sempre que es planteja aquest tema.

El voluntarisme ha pogut funcionar més o menys bé en alguns llocs, però la manca de planificació demostrada per les autoritats educatives en la problemàtica que ha fet possible les mobilitzacions referides abans ens deixa ben clar que no es poden ocultar les mancances per més temps.

Desesperança 2

2008-08-04T00:54:00.000+02:00

Potser m'he passat un poc però no tant...

Desesperança

2008-08-04T00:46:00.001+02:00

M'agradaria poder vore alguna eixida del túnel però la ilustració còmica del diari Público d'avui diumenge em fa pensar que les conseqüències dels nostres fets no són reversibles.

Com es pot vore, efectivament nadem a l'abundància! I allí ens enfonsem. Alguns hi diran crisi però aquesta situació no em pareix una conjunctura més...

Salut!

Carta a l'eurodiputat Martí Grau i Segú

2008-07-08T18:26:00.000+02:00

Estic molt decebut pel resultat de les votacions d'ahir de les esmenes
del Sr. Harbour.

Les conseqüències per a les llibertats ciutadanes poden ser molt
negatives, si es concreta en la votació del Parlament Europeu a la tardor.

La transformació d'Europa en una maquinària burocratitzada i allunyada
dels interesos de la gent comuna, i, pel contrari, només disposada a
sentir els interesos de les grans corporacions, em produeix un rebuig
total.

Crec positivament que l'evolució d'Europa mereix un replantejament
absolut si no vol ser abandonada per bona part dels que algun dia
creguerem en ella i la votàrem, fins i tot.

Espere que aquestes paraules li facen recapacitar d'alguna manera.

Cal parar la nova ofensiva europea contra els drets ciutadans dels internautes

2008-07-06T11:37:00.003+02:00

Sweden wiretapping law by ~Latuff2 on deviant ART

Aquesta il·lustració pot donar idea de la dimensió que pot arribar a tenir la legislació que es preveu aprovar al Parlament Europeu si no ens donem pressa en protestar els internautes.

Mireu aquesta campanya i jutjeu vosaltres.

Salut i bon estiu!

Descarrega el nou Firefox 3

2008-06-18T06:22:00.004+02:00

Ací teniu l'enllaç per a poder baixar-vos el nou Firefox 3 en la nostra llengua. A més de trobar-hi prou informació...

Salut!

Aturem les 65 hores!

2008-06-15T11:57:00.005+02:00

Aturem la directiva capitalista de les 65 hores!

Defensem les llibertats i la dignitat d'Europa!

Si feu clic a l'enllaç aquest trobareu una campanya per protestar contra la directiva europea aprovada recentment i que ens du cap al segle XIX enmig de la Tercera Revolució Industrial.

Som-hi tots!

Per aconseguir un rècord de baixades del nou Firefox 3

2008-06-02T20:55:00.002+02:00

A vore si és possible donar-li una bona lliçó al software privatiu!

Salut!

Descarregar Mandriva 2008.1 Spring

2008-04-10T17:35:00.006+02:00

Aneu a aquest enllaç per a més informació:
Wiki de Mandriva en espanyol.

Si vols descarregar-te-la ací en tens tot el que cal saber:

Descarga Mandriva 2008.1 Spring

Bona sort! Segur que no vos decebrà.

Cursos a l'abast sobre Linux, Seguritat, Xarxes, Moodle...

2008-02-12T19:16:00.000+01:00

El podeu trobar en aquest enllaç del Sergi Tur.

Gràcies des de València!

Salut!

Sobre la fira Educ@tice 2007

2007-11-21T19:50:00.000+01:00

Reprodueixo una notícia que he trobat al blog de Fabrice Facorat.

Avuí m'he topat amb la notícia de l'obertura del saló Educ@tice 2007 del 21 al 23 de novembre a Paris Expo (Halle, 6). Pensava trobar-hi un stand de Mandriva, especialment de la seua solució Édutice, però malauradament no ha estat així :( Espero que Mandriva pensarà de ser-hi l'any pròxim. Entre els expositors, és remarcable la presència de Microsoft, però també de VmWare, Quark (QuarXpress), Oracle i fins i tot EBP, l'especialista de la comptabilitat.
Consultant la llista de les conferències, he pogut notar que no hi havia res sobre el software lliure... Trobo realment colpidor que el Soft Lliure no sigui tingut en compte des de què es parla de l'ús de les TIC a l'Educació Nacional.
Pitjor encara, la conferència “Lliures, editorials o mutualitzades. Recursos numèrics per l'Educació” inclou un ponent de Microsoft... Tot el mon coneix la definició de Lliure de Microsoft. Al meu entendre, fa falta un gran treball de professionalització i d'exposició de solucions lliures i de soft lliure com a mitjà per l'ensenyament. Feliçment no tot és perdut, s'han fet progressos, però tinc l'impressió que això surt de la voluntat d'alguns que ho fan com a hobby, encara que amb alguns bocins comercials, però sense una veritable política i sense un mar de fons al darrera :(
Hasta la Victoria Siempre!

Linux li guanya a Micro$$off

2007-11-10T18:12:00.000+01:00

Este matí ho he llegit, primer a Blogdrake, que m'ha enviat a Computerwolrd UK.

A hores d'ara és a tot arreu:

Una altra entrada a Blogdrake que connecta amb la notícia contada pels blogdrakers d'Argentina...

Aquesta entrada original en Blodrake també i que ens du a uns altres llocs...

A més a més, el llançament del GPhone, amb un sistema operatiu lliure, fa posar nerviosos uns quants per Redmond...

Enhorabona pel treball ben fet per l'Open Source Software!

Pregúntale a Steve

2007-11-03T21:27:00.000+01:00

¿Qué hiciste Steve en Nigeria?
What did you do Steve in Nigeria?

El CEO de Mandriva acusa en una Carta abierta al ejecutivo máximo de Microsoft

Esta es la verdadera cara de MicroSoft

2007-11-01T10:22:00.000+01:00

Como se puede ver en esta noticia que he leido en Blogdrake, el portal hispano de Mandriva Linux, la verdadera cara de Steve Ballmer y la empresa MicroSoft, ese pedaso de multinacional-globalizadora-de-la-hostia-bendita..., sí, esos; pues lo que han pretendido, pretenden ahora y pretenderán en el futuro hacer con la educación es SÓLO crear nuevos usuarios de sus productos para obligarles a contribuir en la consolidación del monopolio. Está claro que Steve Ballmer quiere sustituir a Gille Puertas en la lista de millonarios globalizados...

Y todo esto con la condescendencia de los gobiernos, que no se atreven a dar el paso que algunas instituciones políticas, cada vez más numerosas, están haciendo al apostar por el software libre.

Por supuesto que la Unión Europea no es Nigeria, como se puede ver en la noticia, pero creo que después de esta demostración de soberbia y prepotencia, además de malas artes económicas, no se puede plantear otra cosa que la exclusión, por ley, del software propietario en los currícula educativos, así como entre el software dotacional de los centros de enseñanza. Por supuesto que no quiero volver a la Edad Media... También debería de ser obligatoria la accesiblidad del software propietario por medio de la virtualizacion de los Sistemas Operativos propietarios dentro de los Sistemas Operativos abiertos en dichos centros, y por supuesto se debería de enseñar esta técnica a los estudiantes.
Todo lo demás se traduce en la dependencia de toda la Humanidad respecto de las veleidades de una empresa privada. Lo cual no tiene precedentes y se debería de tratar a nivel global, ONU, UNESCO, etc., para evitar una catástrofe que podríamos definir como genocidio cultural o logicidio, como mejor os plazca, pero algo intolerable para la Humanidad.

Ánimo y un abrazo a toda la comunidad del Software Libre!

Descarga Mandriva Linux 2008

2007-10-09T20:06:00.000+02:00

Mandriva 2008

Descargas

Torrents | Servidores http / ftp

Sobre Mandriva 2008

Un paseo por Mandriva Linux 2008

Si eres novato en Mandriva Linux y no sabes que es esto revisa antes:

Manual para novatos: ¿Como consigo Mandriva?
http://blogdrake.net/node/4119

Documentacion sobre Mandriva Linux en BlogDRAKE
http://blogdrake.net/book

Torrents Mandriva 2008 FREE / ONE / MINI

Mandriva 2008 Free DVD i586

Mandriva 2008 ONE KDE CD i586

Mandriva 2008 Free DVD x86_64

Mandriva 2008 Free Mini Dual

Mandriva 2008 Free CD1

Mandriva 2008 Free CD2

Mandriva 2008 Free CD3

Español
Notas sobre Mandriva 2008 | Erratas de Mandriva 2008

Ingles
Mandriva 2008 Release Notes | Mandriva 2008 Errata

Servidores FTP y HTTP

Austria | Francia | Irlanda | Taiwan

Austria

Vienna

http://gd.tuwien.ac.at/pub/linux/Mandrakelinux/official/iso/2008.0

Francia

Lyon

ftp://fr2.rpmfind.net/linux/Mandrakelinux/official/iso/2008.0

Nancy

ftp://ftp.ciril.fr/pub/linux/mandrakelinux/official/iso/2008.0

Paris

ftp://ftp.free.fr/mirrors/ftp.mandriva.com/MandrivaLinux/official/iso/2008.0

ftp://distrib-coffee.ipsl.jussieu.fr/pub/linux/MandrivaLinux/official/iso/2008.0

Irlanda

ftp://ftp.heanet.ie/pub/mandrake/Mandrakelinux/official/iso/2008.0

ftp://ftp.esat.net/pub/linux/mandrakelinux/official/iso/2008.0

Taiwan

ftp://mdk.linux.org.tw/pub/mandrake-linux/official/iso/2008.0

Nota de prensa de Mandriva

2007-10-09T20:02:00.000+02:00

Orgullosamente anunciamos que Mandriva 2008 esta ahora disponible para descarga por BitTorrent y sobre la red de servidores públicos HTTP y FTP.

Mandriva 2008 es el resultado de seis meses de pruebas y desarrollo exhaustivo, la 2008 incluye todo lo ultimo en Software Libre y muchas mejoras, aun más que las versiones anteriores.

Encontraras KDE 3.5.7 y el nuevo GNOME 2.20 integrado, un solido kernel 2.6.22.9 con soporte "fair scheduling". OpenOffice 2.2.1, lo ultimo en escritorios con aceleración gráfica cortesía de Compiz Fusion 0.5.2, Mozilla Firefox 2.0.0.6 y todo lo demás que tu esperas de la ultima versión de Mandriva Linux.

Hemos integrado y rediseñado el sub sistema de detección de hardware, con soporte para mucho nuevo hardware, especialmente para tarjetas grafícas, tarjetas de sonido y chips wireless. También agregamos y mejoramos las mejoradas herramientas de Mandriva (asistentes), así como la adición de un nuevo asistente para importar documentos y configuracíon de Windows, también del nuevo centro de configuracion de redes y muchas mejoras en el Software de Administración de Mandriva Linux.

Pueden leer sobre las excitantes nuevas características de Mandriva 2008 en:

http://wiki.mandriva.com/es/Un_paseo_por_Mandriva_Linux_2008

Mandriva Linux 2008 ha sido desarrollado por la Comunidad de Desarrolladores de Mandriva sobre la version de desarrollo Coopera. Este desarrollo abierto y dirigido por la comunidad ha sido implementado desde 1998, haciendola una de las comunidades de desarrolladores más longevas un existententes en el Software Libre.

El desenvolvimiento del desarrollo comunitario de Mandriva Linux nos ayudo a hacer de Mandriva Linux una de las distribuciones más grandes, actualizada, integrada, internacionalizada y estandarizada disponibles en el mercado, por lo que agradecemos a nuestra comunidad activa de usuarios. Estamos orgullosos de los esfuerzos de estandarización incluidos en Mandriva Linux 2008, incluyen el soporte de las especificaciones del menú XDG, directorios de usuarios y tema de iconos de FreeDesktop.

Mandriva Linux esta disponible libre de costo, vía torrent, http y ftp:

BlogDRAKE: Descarga Mandriva Linux 2008
http://blogdrake.net/node/6189

La versión de un disco (Mandriva ONE) es la recomendada para los novatos ya que incluye todo lo necesario para empezar a usar Mandriva Linux, trae un sistema KDE completo, los controladores NVIDIA y ATI propietarios, firmwares wireless de intel, los plugins para navegadores de Adobe Flash y Java de Sun Microsystem.

Disfruten su nuevo Sistema Mandriva Linux 2008.

Autor: Adam Williamson
Traductor: DrakeDalfa

Informació molt interessant sobre TiddlyWiki+Moodle

2007-08-14T03:48:00.000+02:00

Aquesta pàgina ens mostra les possiblitats aquesta unió de projectes.

Per un costat el Moodle..., d'altre el TiddlyWiki.

Seguirem informant...

Mentrestant podeu comentar-hi el que vullgueu.

Salut!

Bloc interessant fet amb Wordpress

2007-07-09T16:49:00.000+02:00

Bloc sobre recursos educatius molt interessant...

Recursos didàctics per a Secundària

Espere que vos siga profitós!

Una bona professora

2007-07-05T12:21:00.000+02:00

Vos deixe un exemple del que podria ser la història de qualsevol professional de l'ensenyament interessat en el seu treball... Podria ser l'Ensenyament Públic... Almenys és el meu cas. No queda, pel que es pot llegir per ací, que siga exactament l'exemple posat. Tanmateix mutatis mutandis...

Salut i Bon Estiu!

Mandriva adds a semantic layer to the KDE 4 desktop

2007-07-05T12:12:00.001+02:00

On the occasion of aKademy 2007, Mandriva is proud to announce together with the NEPOMUK partners and the KDE community that the NEPOMUK-KDE project is poised to deliver a sea change in the Linux desktop experience. NEPOMUK-KDE introduces semantic capabilities allowing all KDE applications to annotate and interlink any and all desktop object.

See all about it in this Mandriva site post.

Regards!

read more | digg story

Direcciones interesantes de Moodle

2007-06-20T17:54:00.000+02:00

Universitat Rovira i Virgili, Barcelona:http://moodle.org/course/view.php?id=11

Documentación de Moodle en español: http://docs.moodle.org/es/Portada

Wikipedia en español: http://es.wikipedia.org/wiki/Moodle

Curso de Moodle de la Universidad de Córdoba (hay que registrarse, no lo he hecho): https://ucomoodle.uco.es/course/enrol.php?id=460

Otros cursos Moodle para profesores de la Uni. de Córdoba: https://ucomoodle.uco.es/course/category.php?id=238

Material accesible para uno de esos cursos: https://ucomoodle.uco.es/course/view.php?id=469
(Concretamente uno de Informática aplicada a la Historia...

Cursos para profesores de Moodle Perú: http://adiestramiento.moodleperu.org/course/category.php?id=22

Salu2 y hasta la próxima!