Cercador de Didactàlia:

17 de febr. 2012

Jo hi he donat classe a l'IES Lluís Vives. Estic orgullós!

Sí! Jo estic orgullós de poques coses.

Estic orgullós que sentir-me orgullós dels meus orígens i no ser un fill de puta.

Estic orgullós de no haver seguit ideologies despersonalitzadores i justificadores de comportaments parasitaris. Quan la normalitat era ser conformista amb elles jo vaig elegir el dubte i la raó basada en el contrast de les fonts d'informació i la pràctica argumentativa.

Estic orgullós de tenir un pare que em va ensenyar amb la seua pràctica més que no pas amb els seus arguments què és ser una persona digna de saber què vol dir “responsabilitat”. I a patir per això quan calga, i a no enfonsar-se per això perquè saps que qui no en té aquestos sentiments no és ningú.

Estic orgullós de no haver cregut en la bogeria col·lectiva que es va apoderar de les ments del poble valencià fa uns anys i que ha posat València en el mapa dels països corruptes i inviables en economia productiva, endeutats en un cercle viciós i infernal de qualificació per sota de deficient.

Estic orgullós de no haver-me deixat anar en la follia consumista fins a l'esclat de la crisi present i haver tingut sempre clar que la seua fi era la mateixa que el seu afany en viure el present en el futur. El no res.

Estic orgullós de no haver viscut per damunt de les meues possibilitats. De haver esperat dotze anys a canviar de cotxe. De no haver comprat més que un habitatge. De no tenir més deutes que els normals per sobreviure i no viure a costa del patiment d'uns altres.

Estic orgullós de poder servir a alguns que m'ho demanen en allò que els fa falta.

Estic orgullós de no haver votat l'any passat a cap partit copartíceps de l'actual desgavell opac i insostenible i que ens amenaça amb l'inevitabilitat d'un Capitalisme Universal amb Valors Asiàtics.

Estic orgullós de no ser espanyol i de no sentir-me desgraciat per ser-ho.

Estic orgullós de sentir la pertinença a la mateixa espècie animal i la mateixa ètnia que Lluís Vives, valencià.

Estic orgullós de la meua ànsia de saber i no conformar-me amb el que sé i que compartisc amb aquell i altres companys encara vius. Estic igualment orgullós d'haver compartit amb ells de vegades la lectura dels textos d'aquelles persones mortes però amb les idees més vives que mai en les nostres neurones i mirades còmplices.

Estic orgullós haver ajudat a aclarir els dubtes d'algun@ alumn@ errat o errada. Estic tan orgullós com per a suportar els continus fracassos en aquest sentit amb molts altres que no troben ara per ara les respostes a les seues preguntes.

Estic orgullós d'animar a aclarir les preguntes abans que donar les respostes als problemes que es plantegen o em plantege jo.

Estic orgullós de saber que la falta de responsables implica l'assumpció de la responsabilitat col·lectiva. I, per tant, que aquesta és la coartada perfecta per al criminal.

Estic orgullós per haver posat el meu humil gra d'arena mullada en aquesta terra eixuta i erma per reconstruir un paisatge tolerable als sentits i a la raó.

Estic orgullós d'haver donat classe en l'IES Lluís Vives. Estic orgullós d'haver compartit el meu horari amb companys de faena excel·lents i millors companys encara per a la lluita contra la injustícia.

Estic orgullós d'haver donat classe allí a alumnes que hui són el futur del meu país i no haver contribuït al seu fracàs amb els entrebancs i colzades traïdores de la indiferència i el menyspreu dels que no són més que insectes voladors i / o reptadors de les venerables columnes del seu claustre o les escales centenàries que pugen cap a voltes de cels barrocs impossibles de restaurar.

Estic orgullós de la tasca feta pels companys que eren abans que jo i que són ara allí després de la meua breu estada. Aquesta tasca que es mostra en el coratge i la coherència de les accions reivindicatives pacífiques i dignes en un territori de corrupció i vassallatge incondicional.

Estic orgullós de l'herència que les pàgines escrites per Joan Lluís Vives al segle XVI justifiquen la raó i la fermesa de la joia dels joves deixebles front a la burla i l'escarni com a instrument corromput de la classe dominant per si mateixa i no per una altra raó més digna d'aquest nom.

Estic orgullós d'haver col·laborat i de col·laborar-hi en la mesura de les meues possibilitats a fer d'aquest món i d'aquesta terra concreta un entorn més humà i menys deshumanitzat.

Estic orgullós de no ser un tertulià a sou d'algú o alguna cosa indigna. Estic orgullós de no dependre del que hi diuen allà per sentir-me millor. Per què sé que el meu discurs és millor i el seu és un rosari de fal·làcies.

Estic orgullós de què aquesta ciutat haja reunit ahir a milers de joves que són el futur d'ella per denunciar la vergonya que els commou i que no els atura a empassar-s'ho tot amb il·lusions il·luses, i que la meua filla hi haja estat també.

Estic orgullós que hagen plantat cara el sistema i que l'hagen fet caure la seua careta pseudohumana. Encara que han patit i patiran el dolor físic. Sé per experiència que el plaer espiritual cura tota ferida i endreça tots els trencaments d'ossos.

Estic orgullós de la societat que encara existeix per defensar aquests xiquets i xiquetes valentes, encara que no li donen més ressò que 4 minuts de noticiari televisiu en el millor dels casos.

Estic orgullós de què els companys no hi hagen acabat amb la seua por amb la inacció i que hi pensen en el futur amb l'esforç com a senyal de combat.

Estic orgullós de què aquell Institut d'Ensenyament Secundari siga el Primer Institut en marcar el camí cap a la victòria de la societat front a la dictadura dels financers saquejadors de poblacions i territoris.

Hui faré protesta de la vida i taparé la boca a la mort. Ningú em podrà enfonsar per això. Aquest és el meu orgull.
make PrestaShop themes