Cercador de Didactàlia:

23 de set. 2012

10 de set. 2012

Google Forms a teacher/student connection

Passant del rotllo "unidireccional".. Tan senzill com dir: això serveix per connectar. No necessàriament per avaluar.

Brillant!


24 d’ag. 2012

Comunicación y otras chicas del montón: Nietos de una derrota, ¿abuelos de una victoria?

Comunicación y otras chicas del montón: Nietos de una derrota, ¿abuelos de una victoria?: “Tu recuerdo, Anita mía, le da consuelo a mi pena hasta que cambie algún día tus brazos por mi cadena” Los versos que encabezan ...

Notable exercici de Memòria Històrica.

17 d’ag. 2012

Ante la constatación del engaño..

No se puede decir de otra manera lo que está pasando en el sistema educativo valenciano y español en general con la política de recortes de "gastos insoportables" para el erario público que se traducen en privatizaciones de servicios de las más variadas formas.. La última la tenemos comentada muy sagazmente por nuestro colega @xarxatic en su excelente post: Ante todo. Soy de las personas que en los claustros denunciaron esa jugada de la Administración como un CHANTAJE. Aparte de una mentira.., como por ejemplo ha resultado en mi centro el famoso "Contrato programa": una excusa para rellenar horarios con horas sueltas de los departamentos.. Una verguenza denunciada por la dirección de mi centro en el claustro de julio. ¿Demasiado tarde? Veamos. Creo que la Administración planteó estas medidas, como los recortes en general que han llevado al  paro a tantxs compañerxs este verano, con el convencimiento de que no iban a tener la oposición frontal y organizada de Comunidades Educativas cohesionadas y comprometidas en todas sus partes con el proceso educativo del alumnado. Esta es la gran diferencia de los recortes en Educación en relación con otros recortes, como en la minería, donde el enfrentamiento con TODA la Comunidad provoca un conflicto social remarcable y cronificable que puede obligar a la Administración a cambiar de estrategia. PPero en el caso de la Educación no ha pasado así desde hace mucho tiempo y ciertamente ha sido la falta de cohesión en el estamento del profesorado lo que ha ayudado más a hacerlo posible. Pero eso sólo es parte, aunque importantisima, del problema. Es la falta de concienciación de las/los madres/padres ejemplificada en las inoperantes AMPAs así como la falta de movilización estudiantil la que hace que esto que es propone aquí no se haya podido plantear en otros países de nuestro entorno so pena de provocar una movilización social tan grande que hiciera recapacitar al gobierno.
¿No hay nada que hacer? Me parece que tenemos que pasar del estadio de la indignación a uno más positivo ya, ¿no? El 15-M estuvo bién pero es historia.  En mi opinión, ya reflejada anteriormente cuando encontré en la red argumentos parecidos a los míos, no hay otra que reforzar y cohesionar a las Comunidades Educativas.
Esas comunidades denostadas por su inoperancia son la única esperanza. No importa que la mayoría estén como les gusta al sistema para después autojustificarse en su legitimidad política, la sóla existencia de Comunidades viables y cohesionadas permite plantear y realizar la Resistencia. Y el fracaso anunciado de las medidas aplicadas por la Administración unida a la viabilidad de dichas Comunidades Resistentes, el estandarte de la lucha. Su final sólo puede ser el descrédito del modelo entre nuestrxs compañerxs y su definitivo final una victoria democrática en la que la Sociedad Civil tendrá un papel protagonista, articulada en Comunidades Escolares cohesionadas y modelizadoras de la Nueva Sociedad Democrática a la que la Historia tenderá si hay futuro. Lo demás lo conocemos. Ya sabemos que no funciona.

31 de jul. 2012

Im-Pulso: ¡Sorpresa!, el informático que destapó a cientos d...

Im-Pulso: ¡Sorpresa!, el informático que destapó a cientos d...: Poco después de la pasada medianoche, durante el repaso que cada día hago de la historia de la jornada antes de dejarme llevar por Morfeo, ...

Hi han dies que apareixen notícies com aquesta que et fan pujar la sang al cap de mala manera i et fan reaccionar.. Espere que li passe això mateix a molta gent!!

30 de jul. 2012

27 de jul. 2012

EL BLOG DE JULIAN (MUTXAMEL-VALENCIA CONNECTION): Convocatorias "espontáneas" y las sombras del 15-M...

EL BLOG DE JULIAN (MUTXAMEL-VALENCIA CONNECTION): Convocatorias "espontáneas" y las sombras del 15-M...: (El texto consta de enlaces que recomiendo visitar, para comprobar datos) La situación de crisis del sistema económico, en general, no para...

Les meues contribucions ara per ara en els comentaris ... En espera de noves entrades!

Salut i Bon Estiu!!!

11 de jul. 2012

11J La Despertà

Sembla com si el país s'hagués desvetllat després d'una migdiada massa llarga, les cares de tant d'enuig i empipament.. El que és nou és la generalització del sentiment. El que ens parla d'un canvi d'era La desinformació.. Com en les guerres, ens acompanya.. Impossible defugir la censura?

6 de jul. 2012

la serp blanca: El polvorí del Vives

la serp blanca: El polvorí del Vives: Aquest matí, a l’institut hi ha hagut reunió de departaments per distribuir els cursos i les hores del curs que ve entre el professorat. ...

19 de juny 2012

3 de juny 2012

23 de maig 2012

Interessants reflexions i propostes

Acaba d'aparèixer una publicació nova en la blogosfera valenciana amb reflexions i propostes molt interessants per a un dia després de la vaga d'ahir: Quadern Irat Les idees i els comentaris han de fluir d'ara endavant amb una major concreció i solidesa per suportar la que s'ens ve damunt el curs vinent. Reflexions i propostes com aquestes mereixen més d'un temps de digerir-les i uns temps més per a discutir-les. Ací estem disposats a començar aquest debat!

18 de maig 2012

Castigats sense la publi de La Caixa!

Mireu això:



Després de vore'l penseu que Espanya és un país democràtic? On es respecten els drets humans i hi ha Llibertat de Premsa ???

Com podem ensenyar a classe aquestes coses després de vore això???

Si creus que això és intolerable fes-ne difusió de la informació que ens volen escamotejar!

Salut i República!!!

9 de maig 2012

AUTOGESTIÓN. Nuevo libro de Unilco Espacio Nómada. Colectivo de Ilusionistas sociales

e-learning, conocimiento en red: AUTOGESTIÓN. Nuevo libro de Unilco Espacio Nómada. Colectivo de Ilusionistas sociales.

Mentre alguns que es diuen "professorat" demanen als partits polítics, els sindicats, l'administració, la UE, el FMI, la Troika i la Meuca..., que els solucione els problemes, altres, mentrestant, xalen menys i fan coses.

Benvolgut mestre aquell que ensenya que DIR i FER són el mateix.

17 de febr. 2012

Jo hi he donat classe a l'IES Lluís Vives. Estic orgullós!

Sí! Jo estic orgullós de poques coses.

Estic orgullós que sentir-me orgullós dels meus orígens i no ser un fill de puta.

Estic orgullós de no haver seguit ideologies despersonalitzadores i justificadores de comportaments parasitaris. Quan la normalitat era ser conformista amb elles jo vaig elegir el dubte i la raó basada en el contrast de les fonts d'informació i la pràctica argumentativa.

Estic orgullós de tenir un pare que em va ensenyar amb la seua pràctica més que no pas amb els seus arguments què és ser una persona digna de saber què vol dir “responsabilitat”. I a patir per això quan calga, i a no enfonsar-se per això perquè saps que qui no en té aquestos sentiments no és ningú.

Estic orgullós de no haver cregut en la bogeria col·lectiva que es va apoderar de les ments del poble valencià fa uns anys i que ha posat València en el mapa dels països corruptes i inviables en economia productiva, endeutats en un cercle viciós i infernal de qualificació per sota de deficient.

Estic orgullós de no haver-me deixat anar en la follia consumista fins a l'esclat de la crisi present i haver tingut sempre clar que la seua fi era la mateixa que el seu afany en viure el present en el futur. El no res.

Estic orgullós de no haver viscut per damunt de les meues possibilitats. De haver esperat dotze anys a canviar de cotxe. De no haver comprat més que un habitatge. De no tenir més deutes que els normals per sobreviure i no viure a costa del patiment d'uns altres.

Estic orgullós de poder servir a alguns que m'ho demanen en allò que els fa falta.

Estic orgullós de no haver votat l'any passat a cap partit copartíceps de l'actual desgavell opac i insostenible i que ens amenaça amb l'inevitabilitat d'un Capitalisme Universal amb Valors Asiàtics.

Estic orgullós de no ser espanyol i de no sentir-me desgraciat per ser-ho.

Estic orgullós de sentir la pertinença a la mateixa espècie animal i la mateixa ètnia que Lluís Vives, valencià.

Estic orgullós de la meua ànsia de saber i no conformar-me amb el que sé i que compartisc amb aquell i altres companys encara vius. Estic igualment orgullós d'haver compartit amb ells de vegades la lectura dels textos d'aquelles persones mortes però amb les idees més vives que mai en les nostres neurones i mirades còmplices.

Estic orgullós haver ajudat a aclarir els dubtes d'algun@ alumn@ errat o errada. Estic tan orgullós com per a suportar els continus fracassos en aquest sentit amb molts altres que no troben ara per ara les respostes a les seues preguntes.

Estic orgullós d'animar a aclarir les preguntes abans que donar les respostes als problemes que es plantegen o em plantege jo.

Estic orgullós de saber que la falta de responsables implica l'assumpció de la responsabilitat col·lectiva. I, per tant, que aquesta és la coartada perfecta per al criminal.

Estic orgullós per haver posat el meu humil gra d'arena mullada en aquesta terra eixuta i erma per reconstruir un paisatge tolerable als sentits i a la raó.

Estic orgullós d'haver donat classe en l'IES Lluís Vives. Estic orgullós d'haver compartit el meu horari amb companys de faena excel·lents i millors companys encara per a la lluita contra la injustícia.

Estic orgullós d'haver donat classe allí a alumnes que hui són el futur del meu país i no haver contribuït al seu fracàs amb els entrebancs i colzades traïdores de la indiferència i el menyspreu dels que no són més que insectes voladors i / o reptadors de les venerables columnes del seu claustre o les escales centenàries que pugen cap a voltes de cels barrocs impossibles de restaurar.

Estic orgullós de la tasca feta pels companys que eren abans que jo i que són ara allí després de la meua breu estada. Aquesta tasca que es mostra en el coratge i la coherència de les accions reivindicatives pacífiques i dignes en un territori de corrupció i vassallatge incondicional.

Estic orgullós de l'herència que les pàgines escrites per Joan Lluís Vives al segle XVI justifiquen la raó i la fermesa de la joia dels joves deixebles front a la burla i l'escarni com a instrument corromput de la classe dominant per si mateixa i no per una altra raó més digna d'aquest nom.

Estic orgullós d'haver col·laborat i de col·laborar-hi en la mesura de les meues possibilitats a fer d'aquest món i d'aquesta terra concreta un entorn més humà i menys deshumanitzat.

Estic orgullós de no ser un tertulià a sou d'algú o alguna cosa indigna. Estic orgullós de no dependre del que hi diuen allà per sentir-me millor. Per què sé que el meu discurs és millor i el seu és un rosari de fal·làcies.

Estic orgullós de què aquesta ciutat haja reunit ahir a milers de joves que són el futur d'ella per denunciar la vergonya que els commou i que no els atura a empassar-s'ho tot amb il·lusions il·luses, i que la meua filla hi haja estat també.

Estic orgullós que hagen plantat cara el sistema i que l'hagen fet caure la seua careta pseudohumana. Encara que han patit i patiran el dolor físic. Sé per experiència que el plaer espiritual cura tota ferida i endreça tots els trencaments d'ossos.

Estic orgullós de la societat que encara existeix per defensar aquests xiquets i xiquetes valentes, encara que no li donen més ressò que 4 minuts de noticiari televisiu en el millor dels casos.

Estic orgullós de què els companys no hi hagen acabat amb la seua por amb la inacció i que hi pensen en el futur amb l'esforç com a senyal de combat.

Estic orgullós de què aquell Institut d'Ensenyament Secundari siga el Primer Institut en marcar el camí cap a la victòria de la societat front a la dictadura dels financers saquejadors de poblacions i territoris.

Hui faré protesta de la vida i taparé la boca a la mort. Ningú em podrà enfonsar per això. Aquest és el meu orgull.

7 de gen. 2012

Rafeef Ziadah - "Nosotros enseñamos vida, señor"



Si alguna volta algú ha pensat que la poesia no servia per a res que escolte, llisca, reflexione després de vore això!!!

Salutacions i els millors desitjos per al 2012!!!
make PrestaShop themes