Creant l'Escola que volem! Creant el Món que volem!

No recorde qui va dir primer que l'Escola és l'Assaig General de la vida política posterior. Importa poc recordar-ho ara més que no comprendre la profunditat d'aquesta afirmació.
L'escola fins ara ha estat espill de la societat que l'ha creada, moltes voltes d'una manera desordenada, però, amb els seus problemes, s'ha revelat com a eina imprescindible per a la conformació del capital humà necessari per a la construcció social. Lloc de socialització bàsica, crea els lligams imprescindibles en el procés de formació de la personalitat, igualment crea els sistemes d'aprenentatge bàsics des de la prova/error fins a la memorització més o menys organitzada dels continguts, a més de fer possible l'assumpció dels rols que, després, seran els definitius en la vida civil. Cap societat pot defugir la necessitat d'inversió en aquest aspecte, salvat fins i tot pel mateix Adam Smith en la seua obra "La Riquesa de les Nacions" de la crema de l'Estat Caritatiu (que no del Benestar) heretat de l'Edat Mitjana.

Ara bé, la crisi global del Sistema Capitalista ens obliga a replantejar el futur del model d'Escola que va implantar fa ara uns 200 anys a la llum de les conclusions a què arribem des de la crítica que aquest model ha rebut al segle passat i de les potencialitats que s'albiren en l'aplicació de les reformes metodològiques, tecnològiques i didàctiques en els últims anys, després de les heroiques lluites per implantar models alternatius al dominant en la Història del nostre país.

Ara, en mig de l'ofensiva més forta contra l'Escola Pública des del Franquisme, amb el fracàs més absolut del model massificat, competitiu i autoritari que s'exemplifica en la taxa de fracàs escolar més alta del món civilitzat equiparable, amb el replantejament dels models arcaitzants sexistes i autoritaris com a ridícula solució a la pèrdua de valors que la mateixa classe dominant ha provocat des de la seua posició de predomini, amb l'excusa de l'assoliment de competències bàsiques com a motor de la fragmentació social en favor de la cada volta més segregada i exclusiva classe dominant via l'aprofundiment del gap tecnològic (amb les implantacions de les TIC sense donar el accés a la societat al coneixement que l'empodere amb el seu ús) i la marginació social per l'embrollament conscient de l'ensenyament de la llengua per a evitar l'accès de les classes populars a l'articulació del discurs alternatiu i alliberador (amb la implantació de les línies multilingües que emmascaren la caquèxia del model pseudeestructuralista neoescolàstic que ha fet inviable l'accés a les eines més bàsiques del discurs a les noves generacions en un moment històric clau com el nostre); ara, amb el descrèdit més clarament expressat que mai amb la incapacitat del sistema per a donar una altra alternativa que la reculada cap la situació inicial del procés històric del capitalisme travestida de solució (el Reset Anyway del Windows irònicament elevat a la categoria de Veritat Suprema i Signe dels Temps), i amb el paroxisme en la defensa d'allò indefensable com a norma en la popularització de la banalitat que es troba en les múltiples tertúlies, tant de la premsa del cor com de la premsa suposadament seriosa i realment dominada per poders econòmics que laminen qualsevol intent de conformació d'un discurs alternatiu amb la desqualificació irracional com a únic argument; ara, i no abans, ens ha tocat viure i hem de plantejar-nos el futur de la nostra societat, per tant de les/dels nostres filles i fills, i, per tant, de la Nostra Escola.

Com que aquest vol ser un lloc de propostes i no solament de reflexions passe a proposar línies d'acció mai incompatibles amb altres que s'han plantejat i que ara queden per vore quines seran les que tindran més èxit en l'objectiu de resistir l'ofensiva al·ludida abans, però que, en aquest cas, suposen el disseny previ d'una nova manera d'organitzar la societat fora de les que fins ara han servit per aconseguir els avenços que els drets socials i l'Estat del Benestar han suposat i que ara són més que res incapaces de fer front a soles a l'ofensiva del capitalisme neomanchesterià. Torne a dir, línies d'acció no incompatibles, de la mateixa manera que la lluita del moviment obrer tradicionalment ha estat compatible amb la pervivència de modes d'organització social i procediments de socialització preexistents com el cristianisme social en moltes ocasions, i no per això es varen assolir igualment els objectius mínims que es plantejaven des de les organitzacions obreres.

Ara, canviant el que hi haja que modificar en la fórmula concreta d'organització, no podem deixar de vore com a compatibles les diferents vies d'acció i socialització del moviment obrer i l'esquerra, com els sindicats, les associacions de veïns o les associacions de productors i/o consumidors, amb les noves formes organitzatives horitzontals i distribuïdes del moviment 15-m, així com l'ús massiu de les xarxes socials i la seua compatibilitat amb les assemblees i accions pacífiques i assertives que conformen el teixit actual d'aquestes xarxes socials que han demostrat la seua capacitat d'acció i repercussió el present any 2011.

Però quan se'm demane què té que vore tot això amb l'Escola del Segle XXI hem de posar-nos a parlar sobre els nous objectius i la metodologia per al seu assoliment futur.

-> 1) L'Escola ha de ser una estructura horitzontal i democràtica. El que vol dir que no podem reproduir els models socials verticals i/o piramidals fracassats, ni l'autoritarisme desacreditat per la ineficàcia amb la corrupció en tot el món. Si la solució per a la política del nostre temps és el Govern Obert, amb la Transparència com a punt clau que permet la cohesió de la Societat Civil, ara i aquí, les Noves Escoles seran aquelles en les quals la Participació Efectiva de totes les parts de la Comunitat Educativa es farà possible amb la creació d'estructures horitzontals i obertes en les quals l'Assoliment dels Objectius siguen les úniques bases sobre les quals s'edifique el Nou Organigrama. Si algú em diu que això és sedició li replicarem que no és ni serà aquesta la primera volta que les Comunitats Educatives han anat per davant en la història política de la Humanitat amb les seues formes d'autoorganització i autogestió en contextos històrics encara més difícils que els actuals. Per a concretar -> Els alumnes i els progenitors han de participar, no solament en el procés d'aprenentatge, sinó en el procés gestor de les Comunitats Educatives, aportant i criticant els procediments emprats però sempre amb la idea clarament compartida per tots els agents educatius de la Comunitat de l'Assoliment dels Objectius Mínims i el planejament del que serien els Objectius Màxims de millora. S'ha d'acabar, per tant, amb el Dèficit Democràtic també en la Nova Escola. La reivindicació que vertebra el nou moviment del 15-m ha de ser també la reivindicació bàsica de la nova revolució escolar.

-> 2) Els Objectius de la Nova Escola han de ser replantejats a la llum de les exigències d'Assoliment de les Competències Bàsiques per a tota la Comunitat Educativa, el que significa que TOTA la Comunitat Educativa s'haurà d'implicar en l'assoliment d'aquestes competències bàsiques i, per tant, el rol de docent/discent haurà de variar en funció de l'assoliment efectiu d'aquestos nivells independentment del nivell de qualificació previ del qual es partisca en el moment inicial a l'entrada en la Comunitat Educativa. El rètol de l'Antiga Acadèmia de: "Que ací no entre qui no sàpiga Geometria!" s'ha de canviar al de "Ací s'aprèn de tot i es comparteix tot el saber que siga útil als nostres objectius". Certament això té relació amb l'aprenentatge de les TIC i les seues aplicacions didàctiques, però també amb les noves metodologies que potencien el treball col·laboratiu i no competitiu i que es basen en comportaments assertius i no desqualificadors ni desmotivadors per part de cap dels agents de la Comunitat Educativa. Els tallers d'aprenentatge hauran d'alternar-se amb les classes d'ensenyament reglat, i la participació ha d'estar oberta, per definició, a tots els membres de dita la Comunitat.


Per tant, les noves formes de lluita han d'estar en primer lloc en la planificació de la nova estructura de la Comunitat Educativa.

Emulant la capacitat de mobilització i generació de repercussió mediàtica del moviment 15-m, l'única opció de resistència de l'Escola Pública com a estructura vertebradora de la Nova Societat Igualitària i Col·laborativa en un context sostenible econòmicament parlant i cohesionat des del punt de vista social es basa en la conformació de Comunitats Educatives cohesionades al voltant de l'assoliment d'objectius comuns, organitzades amb la participació de tots els agents de la Comunitat (el nombre d'individus no ha de ser un impediment si el consens majoritari és aconseguit), i amb l'ús massiu de la difusió dels esdeveniments i fites assolides per l'acció d'aquestes noves Comunitats amb els nous mitjans que les noves Tecnologies de la Comunicació i la Informació ens proporcionen junt amb l'ús de les tecnologies tradicionals, premsa escrita, p.ex.

Per tant, com hem de plantejar-nos el proper curs 2011-12?

Hem d'esperar el pitjor de l'administració educativa sempre. La seua col·laboració serà puntual i episòdica però el seu objectiu no ha de ser emmascarat per una legitimació política que es troba fora de la Realitat de les Comunitats Educatives. Aquestes han d'aprendre a funcionar sense dependre de la capacitat de finançament cada volta més reduïda i buscar formes alternatives de finançament com els espectacles i esdeveniments que mostren, al mateix temps, les capacitats dels centres educatius de crear valor social i material amb l'ensenyament dels continguts, tecnologies i procediments metodològics de l'Ensenyament General i Específic de cada centre educatiu. Les Fires, Maratons Benèfiques i/o Exposicions i Mostres de les produccions fetes en i/o al voltant de la Comunitat Educativa s'hauran de convertir en mitjans de finançament d'aquesta, alhora que dóna una eixida a molt de capital humà balafiat per la Crisi Sistèmica.

No hem d'esperar el professorat cap suport en la implementació de les TIC o en la formació en les noves formes metodològiques. Hem de posar-nos en marxa pel nostre compte, usant les múltiples comunitats que estan ploriferant en les xarxes socials, i en Internet en general, i que ens ofereixen un amplíssim ventalls de recursos i materials. Hem d'imitar el seu funcionament virtual i desvirtualitzat en tallers concrets en els centres educatius.., tallers oberts a tota la comunitat educativa, perquè la generalització en l'ús de les TIC empodera la mateixa Comunitat Educativa per a prosseguir la seua tasca al llarg de la vida dels membres individuals de la Comunitat i, al mateix temps, permet la difusió i l'expansió per emulació dels exemples inicials per tot el territori, i, per últim, posen l'acció educativa de la Comunitat en el centre del discurs reivindicatiu i de protesta de la mateixa front a la passivitat, quan no hostilitat, de l'administració educativa.

Iniciem, igualment, en la mesura de les nostres possibilitats, una Reforma dels Objectius Generals dels Projectes Educatius dels centres, al mateix temps que un replantejament del funcionament didàctic dels mateixos en el sentit de permetre la participació de tots els agents educatius. El centres que s'impliquen en la Renovació no solament Pedagògica sinó Global de les Comunitats Educatives han de ser conscients que l'èxit de les mobilitzacions dependrà de la implicació de les/els Mares/Pares, enquadrats o no en les AMPAs, al temps que els estudiants, que sempre voran amb simpatia un canvi metodològic en el qual es demane la seua capacitació per a poder defensar-se, en un món cada volta més hostil i competitiu, amb les eines del treball col·laboratiu, els Entorns Personals d'Aprenentatge i les Xarxes d'Aprenentatge que sorgiran i s'interconnectaran a partir d'ara.

I sempre que s'assolisca algun avenç, des del plante inicial de cada Comunitat, i la menor acció reivindicativa que això suposarà, fins als esdeveniments més massius que es puguen arribar a fer, que les Xarxes Socials potencien globalment el ressò local de cada una d'elles. Els mass media que l'administració educativa pretén donar com a únic mitjà de manifestar descontentament, al temps que els subvenciona vergonyosament com podem comprovar tots els dies feiners en els nostres centres, no podran defugir la repercussió cada volta més ampla de l'Alternativa a un model educatiu caduc i ineficaç que ha estat dissenyat per a perpetuar la prevalença de la classe dominant i que s'ha de transformar en el fonament de la Nova Societat Igualitària i Col·laborativa que solucionarà el desgavell insostenible en el què ens han ficat polítiques econòmiques i ara educatives fracassades.